Descripció

1 359 habitants

Etimologia

Es tracta d'un topònim romànic de caràcter descriptiu: és la vila nova que s'establí en la ribera de la Tet. El nom antic, Vilanova de Roter, probablement seria pel seu fundador o propietari, d'origen franc, a partir del nom de persona Rotardus o Rotarius. A partir del segle xv es va començar a anomenar «de la Ribera» com tota la vall baixa de la Tet.

 

Història

Edat mitjana

Vilanova de la Ribera és documentada des del 843 en les delimitacions de Baó: in fines de Villanova. Es repeteix la cita els anys 976 i 988. El 991 surt com a Villanova quae vocant Roter, apel·latiu que, amb diverses formes, es repeteix en diversos documents dels segles I i XI. Fins a darreries del segle XV no es generalitza la denominació actual del poble. L'any 996, Ermetruda i el seu fill Guerau es fan, en un bescanvi amb Frèdol, que després seria bisbe d'Elna, l'església de Sant Joan qui est in Vilanova que vocant Rotari. El 991 és Cuixà qui adquireix alous a Vilanova de la Ribera, alous que va anar augmentant posteriorment en diverses transaccions. El 1035, per exemple, Guerau de Vilanova, amb la seva muller Ava i el seu fill Bernat cedien el canal que des de Vilanova de Roter duia aigua a Baó. Per tant, es veu l'existència d'una família de Vilanova que en tenia el senyoriu. A finals del segle xii el senyor era Gombau de Malloles, possiblement descendent dels de Vilanova. Fou ell qui cedí part del territori de Vilanova de la Ribera a Santa Maria d'Espirà d'Aglí, priorat que degué adquirir la resta del territori, fet que confirma Sanç el 1312. El priorat de Santa Maria d'Espirà es convertí en abadia de Santa Maria de la Real, i conservà la senyoria de Vilanova de la Ribera fins a la Revolució Francesa.

 

Ensenyament i Cultura

Escola de Vilanova de la Ribera Vilanova de la Ribera disposa d'una escola de primària i d'una altra de maternal englobades en el mateix recinte i institució, amb una plantilla de sis mestres.

 

Persones il·lustres

Pere Garcia-Fons (Badalona, 1928), pintor badaloní que emigrà al Rosselló als 10 anys i que alternà residència i treball entre Vilanova de la Ribera i París.