Descripció
213 habitants en 2017.
El sobrenom dels vilafranquins és bistorns (moltó de dos anys mal capat i que sempre envesteix les ovelles). El nom de la vila és un topònim romànic medieval, de caràcter descriptiu: fou vila franca a causa dels beneficis i privilegis concedits pel rei als seus habitants en la seva fundació, i és geogràficament el centre de la comarca del Conflent.
La vila de Vilafranca de Conflent, murallada des del segle XI, inclou dins de les seves muralles la totalitat de la població, on les cases són bastides generalment amb griota, nom d'un tipus de marbre. Hi ha tan sols dos barris fora muralles, i un de sol dins del terme propi: l'anomenat el Barri (Faubourg, en francès). Un altre dels barris de la població, el de l'Estació, on antigament estaven assentats els drapers i assaonadors aprofitant el Canal de Boera, és dins del veí terme de Fullà.
El conjunt del recinte murallat pertany essencialment a tres moments històrics diferents: el fundacional, al primer terç del segle XI, a les obres de Sébastien Le Prestre de Vauban, durant el darrer terç del segle XVII, i a mitjan segle XVIII, quan es van dreçar les dues portes extremes, est i oest, del recinte.
La vila interior de les muralles té dos carrers d'est a oest, els carrers de Sant Joan i de Sant Jaume, a part del camí de ronda a peu de carrer que recorre per l'interior tota la muralla nord de la vila (el camí de ronda superior recorre bona part de les muralles per la seva part superior i és un dels atractius turístics de la vila). A part, orientats de nord a sud, hi ha menys de mitja dotzena de carrerons i places transversals (la Placeta, la Plaça de l'Església i els carrers de Sant Pere, dels Teixidors i del Pavelló.
