Descripció
La vila de Tuïr va néixer aturonada enmig de la plana, per necessitat de defensa, i alhora, en un important encreuament de camins. Nascuda a partir d'una cellera organitzada a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere i del seu cementiri, el segle xiii veié formar-se una vila fortificada a l'entorn de la cellera, tancant amb muralles aquella vila primigènia i els barris medievals crescuts a l'entorn, amb el castell a l'interior. El castell desaparegué, substituït per la ciutadella, d'ús militar fins a èpoques recents. Era al costat meridional de l'església parroquial, on encara es conserva el nom de ciutadella.
Dins de la vila baixmedieval es creà l'Hospital de Pobres, citat ja al segle xiii, que tenia la capella de Sant Jaume, després de Nostra Senyora de les Neus, actualment desapareguda i, ja fora muralles, al segle xix es construí la capella neogòtica de Sant Joan, inicialment oratori de Can Vilar, i en l'actualitat està desafectada. Està adossada a una de les restes de la muralla medieval de la vila. La vila de Tuïr es formà a partir dels barris de la Cellera (el més antic), i el Solà, dins del nucli antic, als quals s'anaren afegint d'altres barris, ja en època moderna, com el Convent (del Convent de Caputxins), el Puig i Tuïr d'Avall. En el límit entre la vila closa i els primers eixamples s'obriren places espaioses, com la Plaça de la República, que hostatja cada dissabte el mercat.
Ja a l'època contemporània s'hi afegiren, al seu entorn, la Cava Cooperativa, les Caves Byrrh, el Cementiri Nou, el Centre Hospitalari Especialitzat, el Col·legi Moreto, la Destil·leria, l'Estadi Ribera, i les urbanitzacions de la Cantarana, la Sardana i la Terrassa, a més de la Zona Industrial. El Tuïr actual s'estén per tota la plana a l'entorn de la vila antiga, aproximant-se tant fins als pobles veïns, principalment Llupià i Santa Coloma de Tuïr, que de fet ja hi forma un contínuum urbà.
