Història
Al segle X, el terme torrellenc estava en mans de diversos monestir i esglésies. Hi tenien alous i possessions -in villa Torrelias- el monestir de Sant Miquel de Cuixà, l'església d'Elna, el monestir de Sant Pere de Rodes (l'església de Sant Pere de Torrelles i el seu alou), el de Sant Genís de Fontanes i el de Sant Pere de Camprodon.
Aquesta fragmentació va persistir al llarg de l'edat mitjana, i la família cognominada Torrelles era tal vegada la més important, però no l'única amb senyoriu en el lloc. Guitard Gausbert i la seva muller Adelaida eren castlans feudataris de Cuixà, el seu fill Bertran en continuà la possessió, i el fill d'aquest, Arnau Bertran, fou el primer a utilitzar de Torrelles. Aquesta família, que també tenia possessions a la Cerdanya, dominaven l'església, el poble i l'alou de Puig-oriol, entre altres terres. Perduraren fins al segle xvi.
Una altra família important fou la dels Vernet, cossenyors de Torrelles durant molts anys. El 1198 consten diversos cossenyors, en aquest lloc: Ponç IV de Vernat, Ramon I de Castellrosselló, Ramon de Torrelles i el prior d'Espirà, i tots ells foren autoritzats a construir-hi una força o recinte murallat. Això explica l'existència en el terme de fins a quatre fortificacions: el Castell de Torrelles, la Força de la Geràrdia, el castell o Castellàs de Peralada i el castrum Gozberti de Locata, a part de la Mota de Juegues.
El 1322 tot plegat s'incorporà al vescomtat de Canet, acabat de crear, i visqué la mateixa història que el conjunt d'aquest vescomtat.
Activitats econòmiques
A partir del darrer terç del segle xx, tota la Salanca ha experimentat un fort creixement de l'agricultura, i Torrelles no n'és l'excepció. S'hi conrea la vinya, sobretot per a vins comuns, alternant-la amb albercoquers. La part de vinya de més baixa qualitat està essent substituïda progressivament per hivernacles. Hi ha quasi 200 explotacions agrícoles, i unes 1.200 hectàrees conreades. Com s'ha dit, la vinya és el principal conreu, actualment la major part per a denominació d'origen controlada, amb més de la meitat de la superfície conreada; a continuació venen les hortalisses, amb poc més de 350 ha, sobretot escaroles, carxofes, api, espàrrecs, tomàquets, enciams, fruits primerencs, col-i-flors i julivert. Quasi 200 ha contenen arbres fruiters: quasi tot albercoquers, però amb algunes pereres i presseguers. Fruit d'aquesta activitat agrícola és l'existència de la cooperativa de Compres agrícoles i de la de Viticultors. Encara, a partir de finals de la dècada dels 70, del segle xx, hi ha un centre experimental per a l'albercoquer. La ramaderia, en canvi, ha romàs com a una activitat marginal, amb una vuitantena de caps de bestiar oví.
Turisme
Al nord del nucli de la Platja de Torrelles, o Torrelles Platja, com s'ha descrit anteriorment, es van instal·lar fins a sis grans càmpings (Calypso, les Dunes, Mar i Sol, la Palmeraie, Tivoly i Tropiques). Enmig va restar l'estanyol del Bordígol, que ha esdevingut un espai ecològic protegit. En contrast amb tot això, l'oferta hotelera a Torrelles de la Salanca és molt reduïda.
Ensenyament
El poble disposa d'una llar d'infants, però a Santa Maria la Mar, Les petits salanquais, que acull els infants de 3 mesos a 4 anys, uns 50, dels pobles de Santa Maria la Mar, Torrelles i Vilallonga de la Salanca.
