Descripció
6 881 habitants en 2017.
Segons Joan Coromines el topònim Toluges, així com Tolustre, Tolba i d'altres, és format a partir d'un nom d'origen ibèric, possiblement tolŏbias.
Toluges i la seva església de Santa Maria estan documentades ja el 908, en un privilegi de Carles el Simple al monestir de la Grassa, en què li confirma uns alous a Toluges, poc abans que també s'hi confirmessin altes alous d'Elna i de Sant Esteve del Monestir, que foren bescanviats a favor d'una dona, de nom Ozila, vídua d'Àrgila. Més tard també hi foren confirmats alous de Cuixà. Al tombant de l'any 1000 sembla que el territori de Toluges no era en mans d'un sol senyor, sinó que estava tot molt repartit. Podria ser aquesta la causa que s'hi convoqués la primera assemblea de Pau i Treva l'any 1027.
A més, Toluges es trobava en aquell moment a mig camí de dues de les senyories importants: el comtat de Rosselló, amb seu a Perpinyà, i la casa comtal de Cerdanya-Besalú, que tenien Tuïr entre les seves viles importants. Els Sínodes de Toluges van marcar una fita important en l'evolució jurídica i política de la Catalunya medieval. Al segle XI l'església d'Elna hi amplià les seves possessions, tot i que Toluges no arribà a ser mai d'un únic senyor, tot i que els Montescot hi tenien diverses possessions, que cediren a l'Orde del Temple. Així, els templers esdevingueren els principals senyors de Toluges, tot i que no els únics. Ja al XIV i al XV, aquestes possessions de Toluges foren venudes a rics homes perpinyanesos, cosa que s'allargà durant tota l'Edat Moderna.
Agermanament
Les Borges Blanques (Catalunya)
