Tolosa és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc. Administrativament és una comuna capital del departament de l'Alta Garona i de la regió d'Occitània. El 2018 tenia una població de 486.828 habitants (dits tolosans).
Tolosa fa la seva aparició al segle iv aC, quan estava poblada per una tribu celta anomenada Volques Tectòsages. El seu clima i la seva situació geogràfica privilegiada en fan l'aliat de Roma als segles II i III, sent la quarta ciutat de l'imperi Romà d'Occident, el centre del Regne de Tolosa al segle v; i al segle vi, era sota l'autoritat reial de Clodoveu I.
La regió produïa or i plata usats en cultes druídics que es van acumular en temples i magatzems sagrats. Però d'altres pensen que l'or procedia de l'expedició dels gals a Grècia on, sota la direcció de Brenno, van saquejar Delfos (vegeu Galàcia). Els Tolosates o Tolosans eren una divisió dels Tectòsages que vivien a l'orient dels aquitans. La ciutat de Fines, entre Tolosa i Carcaso, marcava el límit del territori tolosà a l'est i el territori de Roma a la Gàl·lia.
Tolosa, capital del regne Visigot al segle V
El 106 aC, Dió Casi l'esmenta com a ciutat aliada de Roma, i per aquest temps els teutons i els cimbres van entrar al país i, per por o per força, els Tectòsages s'hi van aliar. Aquest fet va donar el pretext al cònsol Q. Servilius Cæpio per atacar la ciutat, saquejar-la i robar-li els tresors; el saqueig dels temples fou venjat pels címbris, que en una batalla van destruir l'exèrcit de Cæpio. El tresor mai no va arribar a Roma, i és possible que fos el mateix Cæpio qui se l'apropiés.
La ciutat era llavors un important centre administratiu i militar de la província Narbonesa. Els romans, com en altres grans ciutats, hi van edificar un aqüeducte molt important que concedia proporcionalment a cada habitant tanta aigua com avui. La majoria dels vestigis d'aquest aqüeducte han estat destruïts.
Tolosa s'esmenta des del temps de Cèsar que deia que a prop de Tolosa hi vivien els Sàntons, i va impedir als Helvecis d'emigrar a aquest territori. També diu que els niciòbroges i els petròcoris vivien entre els sàntons i el tolosates.
Quan P. Crassus va envair Aquitània va reclutar gent a Tolosa. L'any 52 els gals revoltats van dominar la ciutat però Cèsar hi va establir una guarnició. Plini l'esmenta com a ciutat de dret llatí de la Província Narbonesa i Ptolemeu diu que era una colònia (cal pensar que colònia llatina). La ciutat estava emmurallada al final de l'imperi.
Més endavant va ser la capital del regne dels visigots al segle V; després, del regne franc d'Aquitània, I al segle IX, del Comtat de Tolosa.
És al segle IX que Tolosa coneix vertaderament les seves primeres hores de glòria gràcies als Ramons, comtes hereditaris que donaran a Tolosa una de les institucions més cèlebres: un capítol d'administradors, els Capítols, amb 12 representants escollits amb les corporacions des de 1141.
En aquesta regió d'Occitània es va desenvolupar una nova concepció del cristianisme, que no estava d'acord amb els postulats de Roma. Els seguidors d'aquesta heretgia, els càtars, foren perseguits i exterminats en massa.
El novembre de 1215 tingué lloc el quart Concili del Laterà, on es va reconèixer Simó de Montfort com a comte de Tolosa, i Ramon VI de Tolosa, exiliat a Catalunya després de la batalla de Muret fou desposseït de tots els seus béns i títols. Després de la victòria a la Batalla de Salvetat Ramon VI de Tolosa no va entrar en Tolosa pel sud, on el Castell Narbonès controlava la porta de Narbona i creient que la guarnició sabria de la seva arribada, va creuar la Garona cobert per la boira, per l'illa de Basacle, al nord de la ciutat i entrà a la ciutat el 13 de setembre per la porta de Basacle, sent rebut per una multitud de totes les classes socials. Els croats ràpidament la posaren en setge la ciutat i la van recuperar després de vuit mesos, el juny de 1218, i durant el qual va morir el mateix Simó de Montfort. Tolosa va retornar al domini de Ramon VI. Durant aquell temps, però, el nou papa de Roma Honori III havia convençut els francesos del nord d'implicar-se més en la croada i el rei va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda i posar setge a la ciutat de Tolosa el 1219, però Lluís acabà retornant a casa seva. La conseqüència final d'aquesta guerra de religió fou la pèrdua de tot l'immens comtat de Tolosa, que va passar a les mans de Felip III, rei de França, el 1271. Aquesta va ser la major passa endavant cap a la construcció de França com a estat unitari.
Tolosa va ser el lloc de creació dels Jocs Florals: el 1323 s'hi va fundar la Sobregaia Companyia dels Set Trobadors de Tolosa. L'Acadèmia dels Jocs Florals encara està en actiu, per la qual cosa Tolosa és sovint considerada la capital de la cultura occitana. Precisament la tradicional creu Tolosana ha estat adoptada com a símbol d'Occitània i de la regió del Migdia-Pirineus.
Durant el Renaixement (fi del segle XV, i XVI), Tolosa va conèixer un període de gran prosperitat, gràcies a la indústria del pastel.
Canal del Migdia construït el 1682
Dos símbols de la ciutat, el Pont Nou i el Canal del Migdia, foren realitzats respectivament el 1632 i el 1682.
El Capitoli va ser construït al segle XVIII. El 1762, té lloc l'afer Calas: el cas d'un protestant injustament condemnat provoca una cèlebre intervenció de Voltaire.
El 1814, la batalla de Tolosa oposa els anglo-espanyols de Wellington als francesos del mariscal napoleònic Soult, que encara que aconseguint resistir són obligats de retirar-se.
En els anys 1920, Tolosa va ésser la ciutat dels pioners de l'aviació, sota la impulsió de Pierre-Georges Latécoère, que va instaurar relacions amb Casablanca i Dakar. El 1927, va ser creat el Latécoère (després Aeropostal), amb figures com Antoine de Saint-Exupéry i Jean Mermoz.
Al segle XX, Tolosa va tenir la fortuna de no ser escenari de combats durant la Segona Guerra Mundial. Al començament de la dècada de 1960, van establir-se a la ciutat un bon nombre de repatriats d'Algèria (els pieds-noirs), que van contribuir a un fort augment de la població, que va passar de 269.000 habitants el 1954 a 380.000 el 1968.
Com un dels fets recents cal destacar l'explosió de la fàbrica AZF de productes químics, al sud de la ciutat, el 21 de setembre del 2001, que va provocar 30 morts, uns 2.500 ferits i una davallada notable de l'activitat d'aquest sector.
