Descripció

Etimologia

Joan Coromines explica que Tarerac és un topònim clarament occità, a partir d'una base en un possible antropònim amb l'ètim Taras-, Teras- o Teres- (amb unes alternances vocàliques que no es van fixar fins a les darreries de l'Edat Mitjana), derivats de ter, amb el sufix -acium, que indica pertinença. És a dir, significaria les terres d'algú anomenat Tares, o Teres...

Història

En el terme de Tarerac hi ha dos dòlmens, el de la Barraca el número 2 de Mas Lluçanes (tots dos són a prop d'aquest mas), així com vestigis d'hàbitats datats entre el neolític final i l'Edat dels Metalls. També hi ha gravats rupestres esquemàtics a la vall de la Figuerassa, a la dreta de la Ribera de Tarerac, al sud del terme, on han estat trobades també restes de ceràmica del Neolític, anells-discs de pedra a prop de la Taula del Baró i dels dòlmens del Mas Lluçanes. Al Roc del Moro, al sud del poble i al límit amb el terme d'Arboçols, hi ha les restes d'un oppidum protohistòric.

La primera documentació de Tarerac data del 950 (valle Teresago), i és amplament documentat al llarg dels segles X a XVIII, en diferents formes que mostren l'evolució del topònim: villa Tarasago (958), villa Teresagii, Teresach (1358), Tararach (1628), Tarerach (1750)... Era un domini de Sant Miquel de Cuixà, que també dominava Arboçols. Aquest domini s'estengué fins a la fi de l'Antic Règim.

Llocs i monuments

- Església romànica de Sant Andreu, monument històric.
- La Dolmen de la Barraca, o dolmen 1 del Mas Lluçanes.
- Dolmen 2 del Mas Lluçanes