Joan Coromines explica l'origen del topònim Talteüll a partir de la frase, proferida pel senyor del lloc, referint-se al seu castell Tal te vull (Així és com vull que siguis i et mantinguis meu, incloent-hi la idea que no sigui de cap altre senyor).
El terme de Talteüll és molt pedregós, en bona part trencat, per la qual cosa l'agricultura hi té una presència relativament petita, sobretot comparant-ho amb els altres termes del Rosselló: no arriben a 1.000 les hectàrees conreades, sobretot per a la vinya. Quasi tot, dins de vins de denominació d'origen controlada. Al sud-est del terme hi ha una gran extensió de vinyers que són propietat de vinyaters La presència d'albercoquers i d'oliveres és pràcticament testimonial. Hi ha un celler cooperatiu, i els darrers anys s'ha fomentat el turisme, sobretot a través de l'explotació de les troballes de la Cauna de l'Aragó.
Als altiplans calcaris de l'extrem de ponent de la Serra de Talteüll, a la zona sud-occidental del terme, hi ha pedreres que obtenen pedra per a l'elaboració de pols de marbre, de manera que han deixat profunds senyals en la geografia de Talteüll, a més d'augmentar la pol·lució del Rosselló amb les seves partícules de marbre en suspensió. Les empreses que les exploten són totes de fora de la Catalunya Nord.
Cultura
Talteüll disposa d'una escola maternal i una de primària integrades en el mateix complex escolar, però amb entrades diferenciades. La secundària, els i les estudiants de Talteüll l'han d'anar a cursar als col·legis d'Espirà de l'Aglí (privat), Estagell, Perpinyà, Ribesaltes, Sant Esteve del Monestir o el Soler, mentre que el batxillerat s'ha de cursar en els liceus de Perpinyà o Ribesaltes (tècnic agrícola).
D'altra banda, Talteüll té instal·lacions molt notables relacionades amb el món de la cultura. Hi ha el Museu de Talteüll - Centre Europeu de Prehistòria, que, a més del magnífic museu, compta amb un Palau de Congressos, en el qual s'exposen temàtiques relacionades amb la prehistòria europea.
La Cauna de l'Aragó manté activitat de prospeccions arqueològiques constantment, cosa que fa calgui esmentar la mateixa cova com a un dels centres culturals vius de la comuna.
Cultura popular i tradicional
A Talteüll tenen una parell de gegants festius, que representen les figures del comte Tallaferro i la seva muller Toda de Provença, que foren senyors de Talteüll a principis del segle xi. Bernat Tallaferro fou comte de Besalú i de Ripoll, que incloïa el Capcir i el Donasà, on en aquell moment era inclòs Talteüll. Fill d'Oliba Cabreta i pare, amb Toda de Provença, de vuit fills, fou un dels homes més influents dels seus tems. Jacint Verdaguer el convertí en un dels personatges mítics del poema Canigó.
Història
Prehistòria
Deixant a part les nombroses restes trobades a la Cauna de l'Aragó, han estat trobades també restes de ceràmica del Neolític a l'anomenat abric Harvart
Edat mitjana
El comte Bernat Tallaferro de Besalú donava el 1011 al seu fill Guillem el castell de Taltevul i les viles de Calentad i Vingrau, així com les terres del Rasès que havia rebut en donació de Pere de Carcassona, bisbe de Girona. A la mort del comte, un altre document confirmava les donacions de Taltevolo, amb Alentad i Evingrad, i hi precisava que eren al límit del Rosselló amb el Narbonès, que arribava al Puig d'Aguilar. Consta també que eren dins del territori del bisbat de Narbona, cosa que indica que inicialment pertanyien al Perapertusès. Tanmateix, els comtes de Besalú, així com els seus successors, conservaren aquests llocs, que ja poc més tard apareixen lligades al bisbat d'Elna, com a elements importants de la seguretat de la frontera a ponent d'Òpol i Salses.
A principis del segle XIII Talteüll era infeudat als Vernet, que posseïen feus a la Salanca i al Riberal. Ponç IV de Vernet fou condemnat per catarisme, per la qual cosa el seu fill, Ponç V de Vernet permutà amb el comte Ponç IV d'Empúries el seu feu de Talteüll pel de Cadaqués, per tal d'allunyar-se'n. El 1269 el comte d'Empúries venia aquest feu a l'infant Jaume, futur Jaume II de Mallorca, el qual l'infeudava poc després a Guillem de Talteüll. Els seus descendents encara consten els anys 1291 i 1295, però poc després tornava sota el domini reial. El 1352 passava a mans de Francesc de Perellós, i així els recentment nomenats vescomtes de Rueda i de Perellós dominaven Talteüll fins al 1376. Aquell any Pere el Cerimoniós el cedia al vescomte d'Illa i de Canet, Andreu de Fenollet. El 1382 consta la senyoria compartida de Talteüll entre Andreu de Fenollet, Berenguer de Perapertusa, senyor d'Ortafà, i Bernat de Vilacorba, fins que el 1387 era atribuït en exclusivitat al d'Ortafà. Encara, vers 1418 el lloc i castell de Talteüll tornaven a domini reial. Al llarg del segle XV hi consten diversos castlans: Roger Sanespleda, senyor de les Fonts, Gaucelm de Bellcastell, fins que poc abans d'acabar aquest segle Talteüll pervingué a Francesc d'Oms, senyor de Tatzó d'Avall, casat amb Gallarda de Bellcastell.
Edat Moderna
Els d'Oms en foren senyors fins que el 1653 el rei francès Lluís XIV confiscà els seus béns a la Catalunya Nord a Emmanuel d'Oms, per la seva fidelitat a Felip III (i IV de Castella). La confiscació anà acompanyada de la destrucció del castell. Aleshores, Talteüll passà a mans d'Alexandre del Vivièr, senyor de Montfort i de Rasiqueres, fins que el 1696 l'adquiria Antoine Hertaud de Beaufort. El 1754 el seu nét, Joseph Antoine de Beaufort, venia Talteüll a Maurici Lacreu, doctor en lleis d'Illa, que era creditor seu, i, posteriorment, encara fou cedit a Francesc Ignasi de Bon, marquès d'Aguilar, mort el 1792, just abans que fossin abolits els senyorius amb la Revolució Francesa.
