Etimologia
El nom del poble prové del fet que és envoltat de boscs d'alzines sureres ("suredes"). El nom francès, «Sorède», és una francesització fonètica del nom català, amb l'antiga confusió O - U del rossellonès.
Activitats econòmiques
La principal activitat econòmica de Sureda és l'agricultura, amb més d'un centenar d'explotacions en actiu. Més del 85% de les terres conreades es dediquen a la vinya, la majoria per a vins de denominació d'origen controlada. Hi ha uns quants fruiters, sobretot albercoquers, cirerers i presseguers, i tot just una mica d'horticultura, a la zona més plana. A la muntanya hi ha algunes pastures, amb una presència important de bestiar, principalment boví -amb una raça autòctona, la maçanesa, i cabrum.
Hi ha poca activitat industrial, però cal destacar que Sureda posseeix l'última fàbrica de fuets de lledoner del món.
Història
Edat mitjana
El poble apareix esmentat en la documentació l'any 898 en un acte jurídic on és anomenat locum Sunvereta. El 981 el precepte del rei Lotari a favor de Sant Genís de Fontanes confirmava a aquesta abadia un alou in villa Suvereda. Una acta de 1451 parla de Sancti Ciscli de Sureta. Tingueren possessions a Sureda tant el monestir de Sant Genís de Fontanes com el de Sant Andreu de Sureda, a més de les esglésies de Sant Salvador i de Santa Maria de Besalú.
Al segle XIII està documentada la senyoria de Sureda, que depenia de Dalmau I de Castellnou, tercer fill del vescomte de Castellnou. La seva vídua, Beatriu de Castellrosselló, és la primera documentada, i se'n sap que va rebre de mans de Jaume II de Mallorca la concessió de les justícies de Siureda. El 1383, però, la justícia de Sureda fou concedida al conseller reial Pere Blasi, Pericó, i al segle xv fou concedida a Ermengol Grimau, financer perpinyanès, qui la traspassà a la seva filla, Margarida, casada amb Antoni Pinya.
Edat Moderna
A mitjan segle XVI fou el vescomte d'Èvol, Guillem Galceran de Castre, qui en rebé el senyoriu, fins que el 1593 va ser comprada per Rafael Antoni Daví, el qual la deixà en testament als germans Àngel i Gastó de Foix de Bearn. El 1682 Francesca de Foix de Bearn, l'hereva del senyoriu, casà amb Joan d'Oms; el seu fill, Francesc Xavier d'Oms, morí el 1754, moment en què el senyoriu passà a Josep d'Oms, qui fou instituït marquès d'Oms pel rei Lluís XV, després d'ajuntar les senyories d'Oms, Tellet, Bages i Sureda. El 1793, a ran de la Revolució Francesa, el marquès d'Oms i senyor de Sureda, emigrà.
Ensenyament i cultura
Sureda disposa de l'Escola Maternal Pública André Cavaille, i l'elemental, o primària. La continuïtat dels estudis es pot fer als col·legis de Sant Andreu de Sureda, Argelers de la Marenda, Elna, Perpinyà, Sant Cebrià de Rosselló o Portvendres, pel que fa a la secundària, i Tesà, Vilallonga dels Monts, Perpinyà o Ceret, per al batxillerat. El poble també disposa de Mediateca.
Llocs d'interès
- L'església de Sant Iscle i Santa Victòria és l'església parroquial del poble de Sureda.
- El Castell dels Senyors de Sureda.
- La Mare de Déu del Castell d'Ultrera és una capella situada en la muntanya de Sureda, no gaire lluny de l'antic castell d'Ultrera.
- L'església de Sant Martí de la Vall de Montbran, és l'antiga església del poble de la Vall de Montbran. Era el lloc on els primers monjos fundadors del monestir de Sant Andreu de Sureda instal·laren l'abadia primitiva vers el 800.
