Descripció
Etimologia
El nom del poble és un derivat de serra, amb l'afegit del sufix llonga (llarga). És, així doncs, un topònim romànic, format ja a partir del llatí tardà o català primerenc.
Història
En el terme de Serrallonga es va trobar una necròpolis prehistòrica al Camp de les Olles.
Edat mitjana
El primer esment documental de Serrallonga és el 866, en una venda del alou d'Insolas, en el territori de Serralonga. Aquest alou any més tard és traspassat a l'església d'Elna. Diversos documents del segle X (936, 987, 988, 992...) esmenten Serrallonga com a delimitació de Costoja i de Miralles (in valle vocata Serralonga), sovint en donacions a Santa Maria d'Arles. A finals del segle XII existí una família cognominada Serrallonga, senyors de Serrallonga i de Cabrenç, o Cabrenys. El 1312-1313 n'és senyora Beatriu de Serrallonga, casada amb Dalmau VII de Rocabertí, de tal manera que el senyoriu de Cabrenç-Serrallonga passà al vescomtat de Rocabertí.
Edat Moderna
El 1589, el darrer descendent d'aquesta família, Francesc de Rocabertí, morí sense descendència, i la seva vídua, Elionor de Peguera, feu donació d'aquesta senyoria al seu germà, Bernat de Peguera, i la filla d'aquest darrer, Eulàlia, es casava amb Felip de Sorribes, i aportava la senyoria en dot al matrimoni vers 1635. Josepa de Sorribes, neta dels darrers, casava amb Francesc Ros i Ros, senyor de Sant Feliu d'Amunt i Sant Feliu d'Avall, el 1675, i poc després Lluís XIV de França, convertia en comtat aquesta darrera senyoria. Els Ros conservaren aquestes senyories fins a la Revolució Francesa, quan Abdó Senén Ros, comte de Sant Feliu i baró de Cabrenys (nom utilitzat en aquell moment per a Serrallonga-Cabrenç), emigrà el 1792 cap a l'exili.
Llocs d'interès
Església de Santa Maria de Serrallonga, dels segles XI i XII
El Conjurador
Museu de Serrallonga
Torres de Cabrenç
