Descripció

2 784 habitants en 2019

El nom del poble procedeix de l'advocació de la seva parròquia, dedicada a sant Nazari. El nom antic, Solsa, o Solsà, segons alguns autors, prové, segons Joan Coromines, de l'adjectiu llatí salsus (salat). Segons el filòleg esmentat, podria derivar d'un intersulsus (entre indrets salats), palesant la seva situació en una zona de maresmes i salines.

Història

A mitjan segle XII, el castell de Solsa havia pertangut als Cabestany; n'era senyor Arnau de Cabestany, pare del trobador Guillem de Cabestany, com a feudatari de Gausfred III, comte de Rosselló.

L'any 1230, part del senyoriu de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari fou adquirit per l'orde de Sant Joan de Jerusalem, mitjançant una permuta amb els templers del Masdéu, amb la qual cosa entraren a formar part de la comanda de Bajoles.

Posteriorment passà a domini reial, i el 1242 Guillem Aldabert, mercader perpinyanenc, el comprava per vendre'l a l'Orde de l'Hospital el 1268. En aquell moment ja hi posseïa alguns drets Guillem de Canet.

En 1254 les possessions de l'orde al Rosselló incloïen el castrum et ville de Bajoles, Cabestany i Bompàs, i el 1296 també ho fou Sant Nazari. Quan el 1322 el rei Sanç de Mallorca va crear el vescomtat de Canet, com a premi a la fidelitat del seu vassall Guillem de Canet, inclogué Sant Nazari de Solsa dins de la seva jurisdicció, tot i que la senyoria del terme romangué en mans dels hospitalers.

La visita prioral que l'any 1661 va fer el comanador de Bajoles, és especialment interessant per conèixer aquesta vila hospitalera situada vora l'estany que actualment porta el seu nom. En aquell temps era un poblet de deu cases, rectoria inclosa, regit per dos cònsols vassalls del comanador. Curiosament, aquest poble conservava les creus de terme que assenyalaven des de l'edat mitjana un territori protegit per l'Orde. Eren quatre creus de pedra que portaven esculpida la creu de Sant Joan al costat que mirava al poble i l'escut dels Pinós (pinyes), vescomtes de Canet, a l'altre. És interessant per a la història de la vila la menció de dues illes, fetes manualment, dins de l'estany de Canet i de l'agulla (o abulló) d'Alenyà que anava de Sant Nazari al mas de Don Francisco de Sagarriga. Una de les illes era més gran i tenia a l'interior una barra de ferro (una fita ?) amb els mateixos escuts de les creus de terme; la petita, anomenada illa d'en Pericó, dividia l'estany entre Canet i Sant Nazari. La visita parla també dels ceps que tenien per aplicar la justícia i de dos lladres francesos que l'any 1640 foren castigats a cent assots i a ser marcats amb la creu de Sant Joan per haver furtat dos moltons.

Com als altres llocs de la preceptoria de Bajoles, el comanador va tenir la senyoria sobre Sant Nazari des del segle xiv fins a la fi de l'Antic Règim.

El desaparegut lloc de Sant Miquel de Forques, d'altra banda, esmentat des del 982, pertangué al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes. Des del segle XV la seva església era sufragània de Sant Jaume de Canet. El 1369 una part dels drets sobre aquest lloc també foren transferits al vescomtat de Canet.

El municipi es va unir amb Canet de Rosselló el 1971, però se'n va tornar a separar després d'un referèndum el 1983.