Descripció
350 habitants en 2019.
Situat a l'esquerra del Gimenell, el poble de Sant Miquel de Llotes és format per diversos veïnats, cap dels quals arriba a formar un nucli amb consistència de poble. El que més s'hi aproxima és el Veïnat de l'Església.
Etimologia
La primera part del nom del poble fa referència al patró de la parròquia local, l'arcàngel sant Miquel. Llotes, podria provenir del llatí lutum, llot, però Joan Coromines i Vigneaux proposa afirma en el seu Onomasticon Cataloniae que és un apòcop d'Illotes, diminutiu d'Illes.
Història
Sant Miquel de Llotes posseeix diversos monuments megalítics: Vegeu Dòlmens de Sant Miquel de Llotes.
El poble de Llotes apareix sempre lligat a la història d'Illa, fins al punt que n'és el seu origen, en baixar la població de l'emplaçament de les muntanyes, d'accés més difícil, a la plana fèrtil del Riberal. El 898 en un diploma ja consta el lligam de la vila d'Illa amb el lloc de Llotes, així com em documents posteriors. Al llarg dels segles IX a XI són nombrosos els alous en el territori de Llotes, que sempre apareixen relacionats amb la vila d'Illa. Hi posseïen alous els senyors de Cameles, Sant Miquel de Cuixà, la família del futur vescomte de Castellnou, etc.
Al segle XI i al XII una part de la senyoria pertanyia als comtes de Rosselló, dels quals passà al rei, i una altra part era de la casa d'Urtx. El 1391 Joan I de Catalunya-Aragó va vendre la parròquia de Sant Miquel de Llotes a Francesc de Sagarriga, marit d'Hugueta de Perapertusa, senyora de Corbera, però sis anys més tard Gueraula d'Urtx venia la seva part de senyoriu a Pere de Fenollet, cosí seu, que rebé també la senyoria d'Illa. Així, Sant Miquel de Llotes restà ja definitivament lligat al vescomtat d'Illa fins a la fi de l'Antic Règim. L'últim vescomte d'Illa fou el duc de Medinaceli.