Descripció
Activitats econòmiques
La base econòmica de Sant Joan la Cella és el conreu de la vinya, que ocupa pràcticament tot l'espai de la comuna. La major part es dedica a vins de qualitat. Hi ha un celler cooperatiu. Hi ha tot just una mica de fruiters i d'hortalisses, per al consum local.
Història
De l'any 819 és un precepte de Lluís el Piadós on confirma al monestir de Sant Genís de Fontanes la possessió d'unes cel·les, entre les quals hi havia la que havia creat el monjo Sentimir amb el nom de Sant Joan Evangelista prop de Banyuls, que tenia terres, delmes, primícies i un estany. El 981 el rei Lotari I de França confirma aquesta possessió, i en dóna la situació, a través de les afrontacions: entre els camins d'Elna a Banyuls dels Aspres, de Brullà a Vilamulaca i de Brullà a Elna, prop del sacellum de Darnac (avui dia, el Mas Tardiu del terme de Brullà). Continuava en mans de Sant Genís de Fontanes la primera part del segle xiv, quan el rei Jaume II de Mallorca en confirmava la possessió. El 1339 Jaume III de Mallorca concedia l'alta justícia civil i criminal de Sant Joan la Cella a Dalmau de Banyuls. Continuà pertanyent als Banyuls fins al 1481, quan Lluís XI va confiscar el senyoriu a Francesc de Banyuls. Fou subhastat i adquirit en encant públic per Llorenç Paulet, burgès de Perpinyà.
Sant Joan la Cella continuà en mans dels Paulet, cognomenats de Martí des de la generació següent, fins al 1635. En aquell any retornà a Sant Genís de Fontanes.
Ensenyament i cultura
El poble disposa d'una llar d'infants i d'un grup escolar de primària de 8 aules i restaurant. El gimnàs Jean Peytaví, la Sala Marcel Cazeilles i l'Espai cultural Jordi Barre completen l'oferta de lleure de Sant Joan la Cella.