Sant Joan de Vedats

El primer esment de “Villa de Védatio”, que significa granja de Vedas, apareix a les actes del cartulari de Maguelone del segle XI. Això pot explicar la pronunciació actual del nom del poble: efectivament s'ha de pronunciar la "s" final de "Védas".

L'actual territori de la comuna va ser administrat fins a la Revolució Francesa per dues jurisdiccions: la de Saint-Jean-de-Védas i la de Terral. El domini de Terral és propietat dels bisbes de Maguelone des del segle IX.

Fins al segle XVIII la vida econòmica s'orientava essencialment cap a l'agricultura, després cap al 1500, l'explotació de les pedreres de pedra proporcionava una segona font d'ingressos important. La pedra calcària de Saint-Jean-de-Védas va ser molt famosa i va tenir gran fama fins a finals del segle XIX i servirà per construir nombrosos edificis i edificis al centre de Montpeller.

Durant la Revolució Francesa, els ciutadans de la comuna es reunien dins de la societat revolucionària, l'any II.

Durant el segle XIX, la vila s'aniria dotant de serveis públics. L'antiga església d'origen romànic, en mal estat general, es beneficiarà d'ampliacions i adornaments i també comptarà amb un nou campanar l'any 1840. Amb l'arribada del ferrocarril l'any 1869 i la línia de Paulhan a Montpeller la població es beneficia de l'establiment. d'una estació (la línia va ser tancada al trànsit de viatgers l'any 1970). A finals del segle XIX es va decidir construir un nou ajuntament i una nova escola, el nou edifici es va inaugurar l'any 1904, encara avui és l'edifici de l'ajuntament. L'escola estava situada anteriorment a l'antic castell de Saint-Jean que també acollia l'ajuntament. L'edifici del castell, molt degradat, va ser destruït entre els anys 1905 i 1906 per donar pas a l'avantguarda de l'església (és l'actual lloc de Víctor Hugo). L'electricitat va aparèixer al poble l'any 1909 i no va ser fins al 1934 que tots els habitatges es van connectar a la xarxa elèctrica.

Les dues guerres mundials no van estalviar Sant-Jean i el tribut pagat va ser de 21 morts per a la primera i 9 per a la segona. Durant aquest últim, els alemanys van ocupar la ciutat i es van establir als castells de Claud i Lauze. El castell de la Lauze va ser bombardejat pels alemanys a l'Alliberament, les ruïnes destruïdes van ser posteriorment netejades.

Principalment rural fins a la Segona Guerra Mundial (uns 1.000 habitants l'any 1950), la població va començar a desenvolupar-se amb força a partir de principis dels anys 50, gràcies a la seva proximitat amb la ciutat de Montpeller. L'arribada de repatriats d'Algèria el 1962 va provocar un autèntic auge econòmic i social. L'agricultura caurà fortament per donar pas a noves activitats de tipus industrial, artesanal o terciari. Saint-Jean-de-Védas es beneficiarà del desenvolupament de Montpeller per convertir-se en un dels principals suburbis residencials i urbanitzar-se ràpidament.

A finals de 1967 s'inaugura l'arribada de la nova autopista A9 a Saint-Jean-de-Védas amb sortida a la població així com una gran barrera de peatge; després, l'any 1990, l'arribada de l'hipermercat Carrefour i la zona comercial “La Condamine” reforçarà i dinamitzarà l'economia local.

Essencialment residencial durant els anys 1960 a 1980 amb l'ampliació i creació de barris com "Saint-Jean-le-Sec", "les Roudères", "les Près", "Lou Planas", "La Fermaude" o "la Marquerose" , el nou hàbitat es diversificarà i es farà més dens a la dècada de 1990 amb la construcció de petits edificis d'apartaments inclosa la creació del nou districte d'"Ortet" i més recentment amb la creació del nou districte de "Roque-Fraïsse".

A finals de la dècada de 2010, la densificació urbanística del municipi, el creixement demogràfic s'acompanya, com en altres llocs, del desenvolupament de la petita delinqüència; Així, l'any 2020 es va trobar una cambra de cultiu de cànnabis a la localitat. El peatge de l'autopista situat a la localitat és també un punt de pas per anar ràpid: així l'any 2015 "es van interceptar dos vehicles que proveïen el narcotràfic entre Espanya i França [...] ] per la policia judicial de Toulon". Encara a la localitat, dos traficants van ser detinguts el 2018.

L'any 2019, el celler cooperatiu "La Védasienne" va ser destruït per donar lloc a edificis d'apartaments. Aquest últim es va construir l'any 1948 amb la participació de 30 viticultors per a un edifici de més de 1.000 m2 i capaç de contenir 45.000 hl de vi. Posteriorment es va construir un annex annex a l'edifici principal i amb capacitat per a 5.000 hl.