Descripció
La primera menció de la localitat es remunta al 819 com de Monasterium Sancti Genesii quod appellabat Fontanas. La forma Sant Genís de Fontaynes s'esmenta entre els S. XVI-XVIII i potser ha pervingut als nostres dies sota la forma oral de Fontaines.
La història medieval de Sant Genís de Fontanes, així com la moderna, està totalment lligada a la història del monestir, del qual depenia la població i la major part del seu terme (llevat del sector de Cabanes, que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda).
El monestir va ser fundat a principis del segle IX pel monjo Sentimir. Sembla que, entre el 858 i el 868, el cenobi fou atacat pels normands. Per mor d'aquesta destrucció, l'emperador Lotari va emetre el 9 de juliol del 981 un document en el qual ell es declarava benefactor i restaurador del monestir. A partir d'aquell moment les possessions del cenobi van anar augmentant fins a arribar a posseir propietats al Conflent i a la Cerdanya.
La importància de Sant Genís es va perllongar durant els segles XIII i XIV, però el segle següent va començar a minvar. A partir de 1507 el monestir benedictí fou unit al monestir de Montserrat. S'anaren succeint els abats procedents de Montserrat fins a la revolució francesa, moment a partir del qual es va acabar la vida monacal a Sant Genís.