Descripció
26 habitants en 2019.
Etimologia
Explica Joan Coromines que Ralleu prové del nom propi germànic femení Adalhaid, com va establir en el seu ampli estudi sobre els topònims catalans d'origen germànic. L'evolució des de la forma original fins a l'actual de Ralleu fora molt difícil sense l'evolució de la seva grafia en els documents aportats per l'historiador Julià-Bernat Alart: Araled, Araleu, Areleu, Aralleu (en un altre document Arelleu)...
Història
Edat mitjana
A finals del segle XIII el lloc de Ralleu, amb Conat i Paracolls, era en mans de descendents de la família de Paracolls: n'eren senyores les germanes Esclarmunda de Conat i Sibil·la de Paracolls, muller, respectivament, de Ramon d'Urtx, de la família comtal de Cerdanya, i Xatbert de Barbaira. El 1305, però, els tres llocs passaren a mans de la corona, fins que Jaume III de Mallorca els cedí al vescomte d'Èvol entre el 1341 i el 1343. Vint anys més tard, eren de nou infeudades per Pere III, ara al burgès Perpinyà Pere Blan. A darreries del segle XIV foren adquirides per la família d'Oms, en la seva branca principal, que la mantingué fins ben entrada l'edat moderna.
Edat Moderna
Els d'Oms la conservaren fins al 1680, malgrat algunes despossessions i restitucions a causa de la posició política d'aquesta línia dels d'Oms, que es van arrenglerar sempre amb els interessos contraris al regne de França. El 1685, finalment, aquestes senyories foren subhastades i adquirides per Clément de Boisambert. A mitjan segle XVI una incursió d'hugonots procedents del nord devastaren el poble i el castell de Ralleu, i es va refer el poble a redós de les restes del castell, on es construí també la nova església parroquial.
Llocs i monuments
Restes de l'església romànica de Sant Julià i Santa Basilissa (segle xiii)
Església npva de Sant Julià i Santa Basilissa, del 1703
Restes del Castell de Ralleu.