Descripció

4.048 habitants en 2022.

Com quasi tots els topònims acabats en vocal tònica, prové d'un nom propi llatí, convertit en adjectiu derivat, que denota un establiment de la colonització romana. 

El poble de Pesillà de la Ribera té els seus orígens en la cellera medieval formada al voltant de l'església parroquial de Sant Feliu i del seu cementiri (ara plaça) (església actualment dedicada a les Santes Hòsties, advocació que prengué amb la nova construcció de darreries del segle XIX). Era un nucli clos, quasi circular, encara avui dia fàcil de reconèixer tant en fotografies aèries com en directe, passejant pels seus carrers. D'aquest nucli clos, que havia estat murallat, se'n conserven almenys dos portals: el Portal d'Amunt i el Revellí, o Portal del Revellí.

El 24 de juliol de 2025, el ple municipal de Pesillà de la Ribera (Rosselló) va aprovar per una àmplia majoria la moció de suport al català com a llengua oficial de la Unió Europea. Una presa de posició ferma a favor de la diversitat lingüística i del respecte pels drets culturals dels pobles europeus.

La municipalitat de Pesillà de la Ribera és una de les més compromeses amb la defensa del que podem anomenar, en un sentit ampli, la catalanitat.
L’any 2016 s’hi inaugurava la mediateca Ramon Llull, en presència de Carme Forcadell, aleshores presidenta del Parlament de Catalunya.
Una setmana després del primer Concert per la Llibertat, fou a Pesillà on es reuniren els primers batlles nord-catalans per expressar la seva solidaritat amb la Catalunya Sud davant la repressió exercida pel govern espanyol arran del referèndum d’independència.

L’any 2018, els Angelets de la Terra hi van organitzar el 4t Concert per la Llibertat al Centre Cultural, situat a pocs metres de l’ajuntament, en suport als presos polítics catalans. Poc després, hi vam presentar l’exposició col·lectiva de fotoperiodistes que repassava deu anys de procés d’autodeterminació del poble català.
Pesillà també va participar al Llibre Blanc de Catalunya Nord (2021) i va aprovar per unanimitat la moció a favor del reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea.

El municipi és representat a cada Trobada sense Fronteres de municipis catalans pel regidor Yves Escape, veritable ànima de l’acció municipal a favor de la catalanitat. En poc més d’un any, amb el suport d’associacions locals, s’han establert quatre intercanvis municipals amb poblacions de Catalunya Sud, a més de l’agermanament històric amb la Granadella.

Molts altres projectes culturals es duen a terme regularment: festival de teatre en català, concerts de grups del Nord i del Sud durant les Nits de la Cellera, Festa Major, i moltes altres activitats que contribueixen a fer viure la llengua i la cultura catalanes dia rere dia.

L’any 2027, el Centre d’interpretació de les celleres obrirà les seves portes al nucli antic, revaloritzat per la municipalitat, i continuarà així una dinàmica exemplar de posada en valor del patrimoni i de la cultura catalana.