Perpinyà

L'ajuntament no vol col·laborar amb els Angelets de la Terra.

Perpinyà és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya Nord. Històricament, se la pot considerar capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca, i de la província del Rosselló. La població, el 2016, era de 121 875 habitants. La mancomunitat de municipis de Perpinyà Mediterrani tenia una població total de més de 317 155 habitants (2014).

Els darrers anys la ciutat s'ha promogut amb l'eslògan Perpignan la Catalane / Perpinyà la Catalana. L'any 2008 la ciutat va ésser distingida com a Capital de la Cultura Catalana. L'11 de juny del 2010 el ple municipal aprovà, per unanimitat, la Carta municipal per a la llengua catalana, que estableix el català com a llengua oficial de Perpinyà, juntament amb el francès.

En un moment inicial, fou la cellera formada a l'entorn de l'església parroquial de Sant Joan Baptista la que definia la primera Perpinyà medieval; el seu espai era l'ocupat actualment pels edificis dels entorns de l'actual catedral (el traçat de la vella muralla encara es pot observar en bona part en el traçat dels carrers); era un recinte murallat, el primer dels diversos que tingué Perpinyà al llarg dels segles. S'hi afegí, a proposta de Jaume I el Conqueridor el barri de Sant Jaume, inicialment fora muralles, en el puig que dominava la vila de Perpinyà pel costat de llevant.

Només a partir de l'edat mitjana, més especialment el segle X, la vila començà el seu veritable desenvolupament. Com que ja era la capital del comtat del Rosselló des d'aquella època, després de la decadència i abandonament de Ruscino, anà creixent en importància. Més endavant fins i tot va atraure el bisbe, resident a Elna, ciutat cap del bisbat. El text més vell que hi fa referència, de vers 950, és una venda de dos alous.

El 1172, Perpinyà s'integrà a la Corona d'Aragó. Des del 1197, Perpinyà disposava d'una carta municipal que establia la seva organització. Els seus habitants gaudien de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els cònsols, un per cada classe social. La vila adquirí en aquest procés la protecció d'una gran muralla defensiva.

Entre 1276 i 1344, Perpinyà arribà a la seva edat d'or; la vila s'integrà dins la Corona de Mallorca i es convertí en una de les 3 ciutats més importants de la Corona (juntament amb Palma i Montpeller), la seva població i la seva superfície es quadrupliquen en menys d'un segle. És l'època dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegració del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Des del 1346 fou afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n recuperà. El 1415 fou seu de la Conferència de Perpinyà.

El 9 de maig del 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Aragó cedeix els comtats de Rosselló i Cerdanya, al rei francès Lluís XI, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocabertí al capdavant d'un exèrcit, recuperà Perpinyà, que fou represa pels francesos el 10 de març de 1475. Des de 1479, Perpinyà entrava en una lògica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforçades en totes les èpoques.

Durant la Guerra dels Segadors Perpinyà fou ocupada per tropes franceses que comptaven amb el suport dels catalans revoltats el setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi traslladà. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluís XIII i Felip IV comportà l'annexió de la ciutat i la resta de la Catalunya Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat fou suprimida per la monarquia francesa.

Amb la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertí en la capital del departament. Malgrat el seu estatut de capital provincial (i després departamental), seu d'una intendència i d'un Consell Sobirà, Perpinyà vegetava: la ciutat del començament del segle xix era més o menys la mateixa que al segle XIV. S'enderrocaren les muralles al començament del segle xx, i la ciutat s'estengué sobre la plana del Rosselló. La seva aglomeració concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys ençà, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gràcies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya.