Descripció
1 527 habitants en 2019 (+10,49 % des del 2013)
Etimologia
Tal com estableix Joan Coromines[1] en el seu Onomasticon Cataloniae, Paretstortes deriva del llatí parĭĕtes tortas (murs torts: mateix significat actual), que deu estar relacionat amb unes ruïnes romanes que hi ha en el mateix poble.
Prehistòria
A l'indret de les Sedes, a prop i al nord-oest del poble, hi ha un important jaciment preromà; són vestigis d'un hàbitat.
Edat Antiga
Al costat mateix de l'hàbitat preromà de les sedes es van trobar nombroses restes de tot un poblat romà dels primers segles de la nostra era. Una part del material trobat està exposat a la Casa del Comú de Paretstortes.
Edat mitjana
La forma Paredstortes ja apareix documentada el 925, dins de les confrontacions del terme de Baixàs. Al segle xi consta una senyoria local, atestada en la persona de Berenguer Isarn de Parestortes el 1086. La seva vídua, Estefania, i els seus fills Berenguer, Bernat, Dalmau i Guillem en són continuadors, així com els seus descendents, fins al 1418, quan mor Anna de Parestortes, muller d'un d'Oms i de Perapetusa.
Edat Moderna
Llur filla, Anna d'Oms de Perapertusa i de Parestortes es casà amb Francesc de Taquí, i una descendent seva, Maria Anna de Taquí, l'aporta al seu casament amb Gerard d'Oms del Viver. Fou aquesta branca dels d'Oms els qui en foren senyors fins a la Revolució Francesa. El darrer senyor de Peyrestortes (Paretstortes havia evolucionat en els documents de primer a Parestortes, després a Perestortes, i finalment a Peyrestortes) fou Josep d'Oms, just abans dels fets revolucionaris que acabaren amb l'Antic Règim.
Edat Contemporània
Just començada l'època contemporània es donà la batalla de Parestortes, en la qual les tropes espanyoles del general Antonio Ricardos foren derrotades durant la Guerra Gran per les del general francès Louis Charles de La Motte-Ango quan avançaven cap a Perpinyà, el 17 de setembre del 1793. Això significa el final del seu avanç i el retorn a les posicions inicials.