Descripció

Etimologia
El nom del poble ve de la indústria tradicional del vidre, i d'un palau o castell del 1172, avui desaparegut, que fou primer dels templers i després dels hospitalers.


Història Antiga
L'indret on es troba el nucli de Palau del Vidre podria correspondre a una vil·la romana, el nom de la qual és present encara en documents del segle IX. Així, el 899 es parla de Securinianum sive Palatium Rodegarium. Per tant, el nom primitiu podria haver donar Surinyà, però en canvi va prevaldre el nom nou, d'on Palau.

Les restes romanes són presents a molts llocs del terme, com a Sant Martí de la Riba, al nord, a la riba dreta del Tec i prop de l'Estany de Sant Martí; a la Begó, al nord del poble i a la vora sud de l'estany, on es van localitzar traces d'un probable hàbitat d'època romana republicana; al Camp de la Pedra, per on passava la Via Domícia, un gran establiment rural a ran de la via on, a més dels habituals fragments d'àmfores, teules i ceràmica, es van trobar algunes monedes i el miliari abans esmentat; a la Constantina, al sud-oest del Camp de la Pedra i al costat nord-est de la via del ferrocarril, un altre establiment rural i algunes monedes, a més de les restes habituals; a la Vinya de la Ribera, al sud-est del terme, un establiment gal·loromà, al Bosc d'en Llucià, proper a l'anterior, una cisterna i parets amb opus spicatum que corresponen a un establiment rural de l'Alt Imperi; altres vestigis romans a l'Oliveta de Llantia, al sud del terme; a Batipalmes, a l'actual cementiri comunal, al sud-oest del poble, es van trobar restes d'un gran establiment rural, que podria ser el de l'origen del poble, així com una necròpolis dels segles III i IV de la nostra era; a Vilaclara, un altre gran establiment rural, amb molts vestigis sobretot de l'era romana republicana, entre els quals restes d'una estela funerària; a la Colomina de Sant Pere, una gran cisterna i restes de canonades de plom; al Vinyer de Vilaclara, restes romanes disperses...

Història Medieval
El nom de Palau, així doncs, prové del segon nom del poble, que ja el 967 ha passat del Palatium Rodegarium a Palau Rotger. El 970 torna a ser esmentat amb els dos noms: Securnianum alio nomine Palatium Rodegarium. Hi consten donacions d'alous a l'església d'Elna, i el topònim continua essent Palau Rotger fins al 1028. Entre aquesta data i el segle XV apareix sempre Palau, sense cap complementació. Just a final de l'Edat Mitjana, el 1442, apareix la forma Palau alternant-se amb Palau del Vidre.

Al llarg de l'Edat Mitjana l'església d'Elna anà fent-se seus diversos alous del terme de Palau. El feu, emperò, el tenia Bernat de Montesquiu per Girard II de Rosselló, el qual, en testament de 4 de juliol del 1722 llegà el seu castell de Palau, amb territori i jurisdicció als templers, els quals, arribada la supressió de l'orde el 1312, ho cediren als hospitalers del Mas Déu. Aquests conservaren la senyoria i la jurisdicció fins a la fi de l'Antic Règim.

Alguns vestigis arqueològics trobats en aquest terme són ja medievals, com un hàbitat de vers el segle vi de la nostra era als Horts dels Canals.

Al segle xv ja era important en el poble la indústria del vidre: el 1442 se'n parla com a Palatium Vitri i el 1628 amb el nom actual. El 1456 regentava el senyoriu de Palau del Vidre el donzell Ramon de Vivers.