Descripció

Òpol i Perellós és una comuna de 1.168 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, formada el 1972 per agregació de les antigues comunes independents d'Òpol i de Perellós. Òpol tingué consideració de vila reial mentre es mantingué a l'altiplà, al costat septentrional del castell, quan rebé el nom de Salvaterra.

Òpol és actualment el poble més septentrional de la Catalunya Nord i dels Països Catalans. Limita amb Occitània.

El llogaret abandonat de Perellós (també Perillós, i de nom històric Perellons) està situat a una desena de quilòmetres més amunt cap a la muntanya, al nord. És pràcticament desert des de la Segona Guerra Mundial per raó del seu isolament. Quan encara hi havia població, era aquest, i no Òpol, el poble més septentrional dels Països Catalans. El primer quart del segle XXI, Perellós ha experimentat ressorgiment, amb la rehabilitació d'algunes cases.

L'origen d'Òpol, tant pel que fa al nom com respecte de la població, és el castell, en el qual es creà la població, anomenada Salvaterra per Jaume I el Conqueridor, la qual al segle XVI baixà al pla de sota del castell, 1.200 metres al sud-est del turó del castell, al bell mig de l'altiplà d'Òpol.

El poble nou, creat en un moment de sovintejades confrontacions bèl·liques, adoptà igualment una forma de vila closa, encara que no parteixi d'una cellera medieval. El poble vell, dalt del turó del castell, conserva diverses cisternes molt grans, cobertes amb volta. Hi ha també vestigis de l'església romànica de Sant Llorenç del Castell d'Òpol, capella del castell i possiblement parroquial del poble primigeni de Salvaterra, així com restes d'altres construccions del castell i del poble, tot en ruïnes.

El vell poble de Perellons, esdevingut posteriorment Perellós i escrit Perillós des del segle XVIII, està situat al nord del terme actual, per la qual cosa, quan existia com a comuna independent, era la comuna més septentrional dels Països Catalans. Sota la Serra de Perellós, la importància estratègica del lloc conferí una gran importància a l'edat mitjana a la família que posseïa el lloc. El 1100 n'era senyor Ramon Seguer de Perellons, un descendent del qual, Francesc de Perellós. fou erigit el 1366 vescomte de Rueda i d'Épila (a l'Aragó) per Pere III el Cerimoniós com a recompensa pels seus serveis militars i diplomàtica. Aquest mateix Francesc de Perellós esdevingué el 1368 almirall del Rei de França. Casat amb Constança de Fenollet, fou pare de Miquel de Perellós, que fou arquebisbe d'Ambrun, i de Ramon de Perellós, per a qui el rei Joan I creà el 1391 el vescomtat de Perellós.