Descripció

La comuna es va formar el 1827 per la integració en l'antiga comuna d'Oleta de la d'Èvol. Actualment, a més del poble d'Oleta, comprèn també els pobles d'Èvol i de Tuïr d'Èvol, el Castell d'Èvol i la Bastida d'Oleta. Recentment, s'ha construït també dins el terme, la central d'Oleta, que aprofita l'aigua del riu Tet i és la més important fàbrica d'electricitat del Conflent.

A Oleta, sant Antoni era invocat per a combatre les bruixes, hom li ofrenava peus de porc i cantava: Sant Antoni del porquet/a les velles fa ganyotes/i a les velles fa l'ullet.

Ensenyament i Cultura

En el poble d'Oleta hi ha una escola pública, el Grup Escolar Léon Blum, que serveix els nois i noies d'Oleta, Èvol, i molts procedents dels pobles veïns (Jújols, Soanyes, Nyer, etcètera). S'hi imparteixen els nivells de maternal i primària elemental, mentre que per als nivells superiors, per a secundària cal anar als col·legis de Prada o Font-romeu i, per al batxillerat, als liceus d'aquestes dues mateixes poblacions.

Hi ha una biblioteca pública, mentre que per als serveis de mediateca, cal anar a la de Prada. Pel que fa a associacions, n'hi ha fins a dinou, de finalitats diverses, algunes d'elles dedicades a la valoració del patrimoni històric comunal, com Èvol la Médievale, Castell d'Èvol i Patrimoine PHARC.

Història

Edat mitjana

La història medieval d'Oleta i Èvol està molt lligada al Vescomtat d'Èvol i del castell del mateix nom. El poble d'Èvol i la seva parròquia de Sant Andreu eren, de fet el centre des dels diversos conceptes (econòmic, social, polític i religiós), mentre que Oleta no passava gaire de ser un conjunt d'hostals de camí i cases la principal activitat de les quals era l'agricultura, a part del molí documentat ja el 878 com a pertinença de Sant Andreu d'Eixalada, que després passà a mans de Sant Miquel de Cuixà.

Oleta es començà a desenvolupar gràcies a l'activitat de les fargues de la comarca. La seva posició estratègica al peu de la Via Confluentana hi va fer néixer magatzems i una certa activitat menestral preindustrial.

Edat Moderna

Va ser sobretot a partir del segle xvi s'hi van desenvolupar obradors tèxtils, de fusteria, ferrers, teixidors, molins, hostals, etc, i Oleta es va començar a consolidar en detriment d'Èvol, que comença la seva decadència, malgrat oferir una forta resistència que es convertí en una rivalitat creixent entre els dos pobles. El pas del temps decantà a favor d'Oleta la situació de domini, fins al punt que s'hi va traslladar la parròquia l'any 1603.

Edat Contemporània

Creades les comunes d'Oleta i d'Èvol a ran de la constitució de les noves comunes derivades dels canvis administratius implantats després de la Revolució Francesa, el 1822 Èvol fou annexionat a Oleta. El terme utilitzat és Oleta i Èvol (Oleta - Èvol), però molt sovint la comuna és anomenada simplement Oleta.