Descripció

151 habitants en 2019.

Història
Edat mitjana
El poble de Nyer apareix el segle xi, a través del castell de Ça Rocha, o Castell de la Roca de Nyer, o d'Anyer, molt probablement construït a partir d'una força anterior, visigòtica, que posseïa la capella castral de Sant Jaume. A l'entorn es formà el poble primitiu, atès que els vilatans hi cercaven protecció. El lloc esdevingué quasi del tot inexpugnable, gràcies a les roques on es troba, envoltat de cursos d'aigua que discorren molt per dessota de les roques.

Des de la mateixa Alta Edat Mitjana el terme de Nyer estava repartit en diversos alous, sobretot del monestir de Sant Andreu d'Eixalada, possessions que després passaren a Sant Miquel de Cuixà; tanmateix, la major part del territori restà en mans dels comtes de Cerdanya, a partir dels quals es transmeté als reis catalanoaragonesos, i mallorquins, en el seu moment. El castell comtal, després reial, era el Castell de la Roca de Nyer, seu de la Baronia de Nyer, que el 1304 fou infeudat al cavaller Guillem Sarroca, qui el transmeté al seu fill Ramon. El domini incloïa Nyer i Porcinyans, però no En. Ramon Sarroca en fou desposseït a ran del conflicte entre Jaume III de Mallorca i Pere III, però el recobrà el 1354. Mort sense descendència, el domini de Nyer passà al seu nebot Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres i de Montferrer, els descendents del qual el conservaren fins a la fi de l'Antic Règim. Foren les primeres generacions de Banyuls qui van construir, el segle xv, el Castell de Nyer, que fou reformat i modernitzat el segle XIX.

Edat Moderna
A principis del segle XVII Tomàs de Banyuls i de Llupià era el senyor de Nyer, on tenia dues fargues, la Farga Vella i la Farga Nova, a més d'altres fargues al Conflent i al Capcir (Fontpedrosa, Bordoll, d'Orellà, Ral, del Capcir, la Cassanya, de Sautó, Toès…). Va tenir un paper destacat en les lluites entre els dos bàndols de la noblesa catalana, fins al punt que s'ha suggerit que va donar nom al bàndol dels nyerros per la senyoria de Nyer. Tomàs de Banyuls va donar refugi al famós bandoler nyerro Serrallonga.

El net de Tomàs de Banyuls fou Tomàs de Banyuls i d'Orís, procurador general i governador en nom del Rei de França el 1642, en el moment de la Guerra dels Segadors, després de revoltar-se amb els catalans contra Felip IV de Castella, però el 1653 i 1654 encapçalà una nova revolta, la dels conflentins contra els francesos. El 1853 li fou confiscada pel rei de França la senyoria de Nyer, que fou lliurada a Josep de Margarit. Carles de Banyuls i Comte, fill de l'anterior, que havia recuperat la senyoria de Nyer, fou un dels protagonistes de la Revolta de Vilafranca, el 1674. Això feu que també li fossin confiscats tots els drets sobre Nyer, però foren cedits a la seva muller, Tomasina d'Ardena, filla de Josep d'Ardena, mariscal de camp de Lluís XIII de França, primera marquesa de Montferrer.

Edat Contemporània
Ja al límit amb l'edat contemporània, cal tenir en compte que el darrer Banyuls senyor de Nyer i marquès de Montferrer fou Ramon-Antoni de Banyuls, contrarevolucionari, qui fugí el 1791 a causa de la Revolució Francesa. Els seus béns foren venuts a Roger, de Prada, qui el 1823 els bescanviava amb Escanyer, de Vinçà, que continuaren amb l'explotació de les fargues i de les mines. El 1854 els Escanyer venien mines i fargues a Hipòlit Dussard, qui continuà amb les explotacions, les modernitzà i hi construí un canal de regatge. Tanmateix una part de les propietats dels Banyuls, barons de Nyer, retornaren als seus antics propietaris.


Llocs d'interès
L'església de Sant Jaume de Nyer
El Castell de Nyer
El Castell de la Roca de Nyer
L'església de Sant Just i Sant Pastor d'En.
Al terme hi ha les ruïnes de l'antic poble independent d'En.