Descripció
Història
Ja al segle x hi ha testimonis documentals de la presència del poble: Nifragu i Nifiagum el 968, villa de Nisifiaco el 1100, i ja Nefiac el 1168. Artau de Castellnou n'era senyor, alhora que consenyor de Millars; fou ell qui el 1163 obtenia de Ponç, senyor d'Illa, el permís per a disposar de l'aigua que havia d'alimentar els molins de Nefiac i de Millars. i foren membres d'aquesta família qui tingueren el senyoriu o consenyoriu de Nefiac. D'aquesta branca dels Castellnou passà als senyors de Millars ja al segle xiv, fins que el 1414 els dos germans Jaume de Millars i Sibil·la, muller de Guillem de Bellera, fills d'Arnau II de Castellnou, vengueren la possessió de Nefiac a Ramon de Perellós, els descendents del qual encara la tenien el 1592.
En mans dels de Perellós al llarg del primer segle de l'edat moderna, el 1595 l'adquiria Alexis Albert, el fill del qual, Felip Albert, encara la tenia el 1615. Del 1640 al 1673 consta com a senyor de Nefiac Francesc Joan d'Orís de Vallgornera, a qui fou confiscat el 1673 rl senyoriu pel rei de França. El 1683 aquest senyoriu era atribuït al Baró de Montclar, juntament amb Millars, i el 1719 era integrat en el Marquesat de Millars, en mans d'Esteve de Blanes. Una descendents seva, Maria Àngela de Blanes, s'exiliava el 1793, en aplicació dels canvis de propietats de la terra derivats de la caiguda de l'Antic Règim.
Ensenyament i cultura
Nefiac disposa del Grup Escolar Bernard Peyrou, on hi ha l'escola maternal i la d'estudis primaris. Pel que fa als estudis secundaris, els nois i noies de Nefiac poden assistir als col·legis propers d'Estagell, Illa, Sant Esteve del Monestir, el Soler, Toluges o Tuïr. Pel que fa al batxillerat, els liceus més propers són a Perpinyà i Ribesaltes.
Nefiac disposa d'una mediateca que sol obrir tres dies a la setmana.