Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

L'actual ciutat de Llíria té les seues arrels en l'edat del bronze, en l'establiment que cap a la meitat del segon mil·lenni aC va existir al Tossal de Sant Miquel. En aquest mateix pujol es desenvolupà un poblat ibèric de gran importància. Rebia el nom d'Edeta i fou la capital del seu territori, l'Edetània. Poc després de la conquesta romana, cap al 175 aC el poblat fou abandonat, però més tard s'establí una nova població al peu del pujol, al denominat Pla de l'Arc. Es tractava d'una nova ciutat, aquesta ja plenament romana, i tot i que mantenia el nom del poblat ibèric, Edeta, es documenta un nom alternatiu, que seria el que acabaria per donar nom a la ciutat medieval: Leiría, actualment Llíria.

La importància d'Edeta va ser primordial durant els dos primers segles de la nostra Era. Amb la crisi del segle III, Edeta va entrar en decadència, en part eclipsada pel creixement de Valentia, i cap al segle v, sota domini de l'Imperi, havia esdevengut un centre monàstic.

Durant l'època islàmica tingué lloc el setge de la ciutat per part del Cid, causat per la negativa d'Al-Mustain a pagar el tribut de 2.000 dinars corresponents a les paries de l'any 1090. Durant el setge, el Cid va rebre una carta de la reina Constança de Borgonya, esposa d'Alfons VI, que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els almoràvits a Andalusia. En conseqüència, el Campeador va abandonar el lloc de Llíria quan ja estava a punt de prendre-la.

Durant el període musulmà van ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític va ser seu residencial del Cadí, espècie de jutge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.

Cap als anys 1248 i 1249 va tenir lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació amb cristians vells. A l'abril de 1252 el rei Jaume I atorgava a Llíria la carta de poblament més una sèrie de privilegis. Encara que Llíria va ser vila reial sempre, va tenir diversos senyorius com els de María Fernández en 1293, el de l'infant Juan des de 1337 i el de l'infant Raimundo Berenguer des de 1339. L'últim senyor seria l'infant Martín.

Durant les guerres de la Unió, Llíria va prendre partit del rei. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres. Al juny de 1364, Pere el Cerimoniós es va dirigir cap a Llíria amb ànim de recuperar-la.

L'expulsió dels moriscs en 1609 no la va afectar molt, atès que la seua població estava integrada gairebé exclusivament per cristians vells.

Acabada la Guerra de Successió, el rei Felip V d'Espanya, per a premiar els serveis de James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, vencedor en la batalla d'Almansa atorgant-li el nou ducat de Llíria i Xèrica. James Fitz-James Stuart era fill de Jaume II d'Anglaterra i l'havia nomenat duc de Berwick i virrei d'Irlanda, i va ser mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer duc de Llíria i Xèrica, Jacobo Fitz-James Stuart i Colón de Portugal, es va casar amb María Teresa de Silva y Álvarez de Toledo, filla de la duquessa d'Alba. Hui dia està en possessió de Cayetana Fitz-James Stuart, qui és a més Alcaldessa Honorífica de Llíria.

Durant el segle xviii la política fisiocràtica dels Borbó va donar lloc a un avanç espectacular de l'agricultura lliriana.

En èpoques posteriors, durant la Guerra del Francès, la població va abandonar el nucli urbà i es va refugiar en les forests. Les tropes franceses van ocupar la vila des de 1810 a 1813 i es van fer fortes en el santuari de Sant Miquel.

Llíria va ser saquejada durant la Primera Guerra Carlina per les tropes carlistes de Ramon Cabrera i Grinyó en nombroses ocasions.

En 1887, per reial decret, es va concedir a Llíria el títol de ciutat.