Descripció

Història
Prehistòria
Diverses han estat les troballes arqueològiques, en terme de Llauró. Les més visibles són els dòlmens de la Cabana del Moro i de Galuert. Hi havia hagut un altre dolmen, detalladament descrit per Joseph Jaubert de Réart l'any 1832, al Serrat de les Costes, molts anys il·localitzat, però del qual s'han retrobat recentment les restes.

Història Antiga
La colonització romana és la que ha deixat més vestigis en el subsòl de tota la Catalunya Nord, i Llauró no n'és pas l'excepció. hi trobem jaciments romans a diversos llocs: al Pla del Mener, al sud-est del terme, al límit amb Vivers, a migdia del lloc per on passa la carretera D - 13, es van trobar vestigis romans d'època romana, a prop de la mina (d'on el topònim Mener), però que no hi semblen tenir pas relació.

Edat mitjana
Llauró, sota la forma villa Laurosone és esmentat ja el 814 com un dels límits de Ceret, en un precepte de Lluís el Pietós. Entre el segle IX i l'XI, són diverses les formes que adopta el nom del poble: villa Lauresono (899), Laurisoni (1010), Laursione (1011), villa Lersione (1017), Lorso (1084), Laurosono/Laursono (1139)... Diverses autoritats eclesiàstiques tingueren alous i possessions a Llauró al llarg de l'Edat Mitjana (Sant Salvador de Besalú, el bisbe d'Elna, però des del 1163, a partir d'una butlla papal d'Alexandre III on confirmava la donació de l'església de Sant Martí al monestir de Santa Maria del Camp feta abans pel bisbe d'Elna Udalgar de Castellnou, Llauró restà cada cop més unit al monestir proper del Camp.

A finals del segle XII està documentada la família Llauró: Pere de Laurono signa el 1197 entre els senyors de Cortsaví, els de Termes i l'abat d'Arles. El 1272 encara consta com a senyoria particular. Beatriu de Llauró i la seva filla Blanca, muller de Bertran d'Illa, es declaren vassalls del vescomte Guillem IV de Castellnou, i hi esmenten el castell i la força de Llauró. A finals del segle XIII el senyoriu de Llauró anà a parar a mans de Berenguer Bernat de Ceret, el qual, en el seu testament, posava en venda el lloc de Llauró. Comprat pels seus ciutadans, el 1273 nomenaren senyor del lloc l'infant Jaume de Mallorca, futur rei Jaume II de Mallorca, el Bon Rei. Des d'aquell moment i fins a la fi de l'Antic règim, Llauró fou vila reial.

Edat contemporània
L'1 de març del 1973 es va crear la comuna de Paçà, Llauró i Torderes per la fusió de les antigues comunes independents de Llauró, Paçà i Torderes, en una fusió similar a d'altres de la Catalunya del Nord, fruit del despoblament de la zona. Les tres comunes originals fores restablertes el 30 de setembre del 1989.