Descripció
En aquest cas es tracta d'un nom descriptiu: el poble pren el nom d'una torre existent en aquest lloc que pertanyia al Bisbe d'Elna. Al llarg de la història ha rebut diferents noms, tots ells al voltant de la mateixa idea: la Torre prop Elna (documentada el 1395), la Torre baix Elna (d'on la forma francesa amb què se'l coneix oficialment)... Joan Becat s'inclina clarament per la Torre del Bisbe com a nom del poble; aquesta forma era l'habitual al segle XIV. La forma de la Torre d'Elna no apareix fins al 1628.
La Torre del Bisbe és una població de clar origen agrícola, però que, per la seva situació, s'ha vist empesa cap al creixement del sector terciari, relacionat principalment amb el turisme. La major part de l'agricultura és de regadiu, per la qual cosa l'activitat agrícola principal no és la vinya, com a la major part de pobles rossellonesos, sinó l'horticultura, amb quasi 400 hectàrees. Una cinquantena d'explotacions agrícoles cullen hortalisses: carxofes, escaroles, col-i-flors, patates primerenques, enciams, tomàquets, api, julivert i espàrrecs. En segon lloc, amb un centenar d'hectàrees, ve la vinya; una quarta part, amb vins de denominació d'origen. A poca distància, en tercer lloc, es troba la producció de fruita: préssecs, peres, albercocs i pomes. Una part de la indústria existent és per al servei de l'agricultura, ja que dues de les indústries existents són d'embalatges per a fruites i hortalisses.
