Descripció

2.140 habitants en 2019.

Etimologia
La primera menció de la forma La Rocha de la Albera és de 1600. Les formes antigues són: 854: Rocam quam vocant Frusindi; S. IX-X illa Rocha; S. XII Castrum de Rocha, Roca comitalis; S. XIV Castrum de Ça Roca, La Roca; S. XVe Castri de Ruppe, Castell de La Rocha; S. XVII La Rocha de la Albera, La Roca Alvera; S. XVIII La Roca d'Albera.

El nom prové del prellatí o romànic rocca (roca) que designava una gran roc; posteriorment, abans del segle x, un penyal agençada en reducte defensiu, i en fi, el castell construït sobre aquest roc (aquesta mena de fortaleses són dites castell roquer o castell de roca). El vilatge es formà al peu i a l'entorn de la roca encimbellada pel castell (el mateix castell s'anomenava en català antic com a roca). El castell primitiu i els dominis duien als segles ix i x el nom de Frusind, probablement el fundador de l'època franca, nom d'home d'origen germànic compost de Frodo (prudent) i Sind camí (nom sovint atestat a Besalú al segle xi). Al segle xii, el comte d'Empúries-Rosselló hi feu construir una nova fortalesa (d'aquí els termes i Castro i Roca comtal al segle xii). De llavors ençà el lloc ja no era conegut sinó com La Roca, Frusind caient en l'oblit.

Història
Edat antiga
Destaca la presència en el terme de la Roca del dolmen de la Balma del Moro o de la Balma Corba. D'època romana, hi han estat trobats almenys vuit jaciments: tres hàbitats i tres escorials d'època republicana i dos hàbitats de l'Alt i Baix Imperi.

Edat mitjana
El lloc de la Roca d'Albera, antigament Roca Frusindi (854) és profusament documentat en textos alt-medievals i medievals: 854, 883, 944, 967, 976... Havia estat en possessió d'un hispà anomenat Hadefons, qui ho va cedir als seus fills Sumnold i Riculf, als quals confirmava el 854 el rei Carles el Calb. El monestir de Sant Genís de Fontanes hi posseïa alous, tant al poble de la Roca com als Torrents, o als Alemanys. Les recerques arqueològiques dutes a terme en aquest terme han tret a la llum els vestigis d'onze, almenys, hàbitats reconeguts en prospecció superficial i cinc edificis de culte: Sant Feliu de la Roca d'Albera, Sant Julià de Tanyà, Sant Llorenç de Torrents d'Amunt, Sant Fructuós de Rocavella i Sant Sebastià de la Roca d'Albera. També s'hi han localitzat tres escorials medievals i vuit mines de ferro d'aquesta mateixa època.

El castell de la Roca pertanyia des del segle xi a la família de Salses. L'any 1100 Arnau Guillem de Salses llegava en testament al seu fill Oliba el castell de la Roca i el lloc de Tanyà. A finals del segle xii la Roca d'Albera fou infeudada a la família que duia el nom del lloc. L'hereva de la segona meitat del segle xii, Alamanda de la Roca, es casava amb Ramon de Vilademuls. Llur filla es casava amb el comte Hug IV d'Empúries; el fill dels dos darrers, Ponç IV feu fortificar la vila existent als peus del castell. El 1285 acollí com a refugiat Jaume II de Mallorca, perseguit per Pere II de Catalunya. Després va ser infeudat al conseller del rei de Mallorques Ademar de Mosset, i posteriorment venut a Galceran Morell per Pere III. El segle xv comprava la senyoria del lloc Pere Galceran de Castre, vescomte d'Èvol.

Edat Moderna
El 1624 els descendents del vescomte d'Èvol van vendre el senyoriu al burgès de Perpinyà Domènec de Perarnau, de qui per via familiar lateral passà a Josep de Cerdà, de manera que aquesta família en va mantenir la possessió fins a la Revolució Francesa.

Ensenyament 
A la Roca d'Albera hi ha una escola maternal i una de primària, totes dues públiques. A més, hi ha una llar d'infants associada a l'escola, situada en el mateix complex escolar.

 

Llocs d'interès

Pou de gel
Església parroquial de Sant Feliu i Sant Blai, d'estil gòtic
Restes del Castell de la Roca
Capella de Sant Sebastià de la Roca
Santuari de la Mare de Déu de Tanyà
Restes de l'església romànica de Sant Fructuós de Rocavella
Església de Sant Llorenç de Galícia o de Torrents
Dolmen de la Balma del Moro.