Descripció

192 habitant.

Joan Coromines postula l'origen de Finestret, com en el cas de Jóc, en una comparació de la situació del poble amb una talaia damunt de la plana de la Tet en un dels contraforts septentrionals massís del Canigó. Del llatí fenestrētum, amb el sufix col·lectiu ētum rere l'arrel fenestra. El resultat significaria renglera de talaies o talaies en renglera (finestres), en al·lusió a la forma allargassada del poble.

El poble de Finestret està situat a l'inici de la plana, tot just als peus dels contraforts del Massís del Canigó que ocupen més de la meitat del terme de Finestret. És un poble allargassat quasi del tot en un carrer únic a la dreta de la Lentillà, llevat del seu extrem nord-oest, que és a la riba esquerra d'aquest curs d'aigua. En aquest barri nou hi ha la Casa del Comú i un aparcament públic bastant gran.

Centra el sector nord del poble l'església parroquial, d'origen romànic, de Santa Coloma de Finestret. En el poble vell destaquen les cases Jaubert, Morer, Noell i Pallarès.

Finestret està documentat des del 901, amb la forma Fenestretum, en una acta testamentària. El 915 Riculf, bisbe d'Elna, donà a la seva església de Santa Eulàlia d'Elna l'alou de Finestret, i el 961 consta una altra donació d'un alou amb vinyes a Fenestredum a l'Església d'Elna i un altre a Sant Miquel de Cuixà, quatre anys més tard, encara una altra a Santa Maria d'Arles i encara d'altres donacions a darreries del segle X i primera meitat de l'XI. Tot plegat constata la partició del territori de Finestret en diversos possessors, quasi tots eclesiàstics. Tanmateix, també es manifesta en els documents els drets senyorials dels vescomtes de Conflent i de Jóc. Per això Finestret segueix la trajectòria històrica de tot aquest vescomtat: passa en part als vescomtes de Cerdanya, després als de Castellbó i posteriorment als comtes de Foix, en part, i en part als Urtx, de la família vescomtal de Cerdanya, i al mateix rei. El 1282 tots els drets foren venuts als Fenollet, i el 1357, Andreu de Fenollet els venia a Ramon de Perellós. Aquest darrer fou creat vescomte, però per Jóc i Finestret era tributari dels Castellbò.