Descripció

Espirà de l'Aglí és un poble de 3.445 habitants al capdavant del municipi del mateix nom, situat a la comarca del Rosselló a la Catalunya Nord.

Joan Coromines explica que Espira és un dels noms de llocs catalans procedents de la colonització romana, perquè indica el nom del colonista romà que va ocupar els llocs. Prové del nom llatí Asperius, a través del seu adjectiu derivat, Asperianu. La segona part del nom de la ciutat es deu a la seva ubicació a Aglí, en gran part per diferenciar-la de l'Espirà de Conflent.

La ciutat d’Espirà de l’Aglí devia ser molt petita i dispersa abans del 1381; llavors l’abat del Reial, el monestir al qual s’havien adherit els canonges d’Espiraza, va concedir una carta de població en la qual eren terres del monestir i es va formar l’antiga població. El nucli original no era, en aquest cas, un celler, sinó les cases del priorat, aleshores de l'abadia. La nova ciutat, ja sota l’edat mitjana, va començar a desenvolupar-se a partir dels eixos formats per les carreteres que partien de la ciutat, deixant encara l’església de Santa Maria a l’extrem nord-oest. Així es van formar els districtes de Camí d’Estagell, Llarg, Llacada, Portalet i Quatre Cantons.

Als voltants de la ciutat, parcialment absorbits pel creixement del nucli urbà, es troben la cooperativa Cava, l’antic cementiri, el nou cementiri, Crist o la creu d’Imperis, l’estadi de les portes de l’Aglí , i el Gara. L'antic priorat dels cànons agustins, convertit en convent cistercenc i després en un col·legi marista, acull l'església de Notre-Dame des Anges. Actualment l'escola porta el mateix nom i el conjunt es coneix com a convent. A prop hi havia el cementiri de les germanes desaparegudes.

Avui en dia, l'Aglí Espiri ha crescut en totes les direccions, tret del nord i l'est, on flueix l'Aglí, i ocupa bona part de la plana a la part dreta del riu.

L’agricultura continua sent la base econòmica de l’Espirà de l’Aglí. La gran majoria de les terres agrícoles, de més de mil hectàrees, es dediquen a la vinya, principalment a les denominacions d’origen Costers del Rosselló, Ribesaltes i Moscat de Ribesaltes. També hi ha una petita secció dedicada als arbres fruiters (albercocs) i una secció encara més petita dedicada a les verdures (espàrrecs, enciams, escaroles i tomàquets).

L’extracció de pedra calcària al sud del districte, prop de Baixàs, així com la grava i la sorra del canal d’Aglí són importants.