Descripció
668 habitants en 2019.
Joan Coromines explica el topònim Er com un dels mots exemples de toponímia d'origen iberobasc de la zona pirinenca, especialment a la Cerdanya. Es tracta de l'adjunció de dos ètims bascs o bascoides: eki (sol) i erri (poble). En efecte, el poble d'Er es troba a la part soleia de la seva vall.
Ensenyament i Cultura
El poble d'Er té escola elemental pública, amb els nivells de maternal i primària.
Llocs d'interès
Mare de Déu d'Er, església romànica del segle xii, classificada com a monument històric
Sant Genís d'Er, església parroquial
El Puigmal
Prehistòria
En el terme d'Er s'han trobat diverses restes, entre les quals destaquen destrals de pedra polida. Al Pont de les Cabres hi ha una roca amb grafits prehistòrics.
Edats Mitjana i Moderna
La parrochia Ezzerre és esmentada ja a l'Acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell (atribuïda tradicionalment a principis del segle ix, però que recentment s'ha descobert que era del segle xi. En aquesta mateixa època se sap que el monestir de Santa Maria de Ripoll tenia possessions a Er, confirmades en una butlla del papa Sergi IV el 1011. Er era comprès dins del Vescomtat de Cerdanya, que passà als vescomtes de Castellbò i encara als comtes de Foix, sempre sota el vassallatge als comtes de Cerdanya, comtat que acabà en mans dels reis, tant Mallorca com de Catalunya i Aragó, segons les èpoques.
Just a finals de l'Edat Mitjana adquirí el senyoriu d'Er el burgès i cavaller puigcerdanenc Anton Mercader, qui el cedí al seu nebot Joan Porcell i Mercader, qui, a la seva mort sense descendència, cedí aquesta senyoria a la comunitat de preveres de Santa Maria de Puigcerdà, que en conservà el títol fins a la Revolució Francesa, tot i el pas al Regne de França d'Er, pel Tractat dels Pirineus.