Descripció
L'ajuntament no vol col·laborar amb els Angelets de la Terra.
8 941 habitants en 2017.
El seu origen remunta a la vila ibera anomenada Illiberis, Iliberis (o altres formes similars) al país dels sordons o sardons a la vora del riu del mateix nom (avui el Tec), al sud del riu Ruscino que tenia al costat una ciutat dita Ruscino. Fou la primera ciutat que va caure en mans d'Hanníbal després de travessar els Pirineus. Al segle iv va rebre el nom de Castrum Helenae en honor de la mare de l'emperador Constantí I el Gran, l'emperadriu Helena. D'Helena va passar a Helna i Elna. L'emperador romà Constanç hi va ser assassinat per Magnenci a prop de la vila. Hi ha vestigis d'habitació que remunten a la fi de l'edat del bronze. Els antics hàbitats han estat identificats pels arqueòlegs. El 218 aJC passà per la Plana del Rosselló l'exèrcit d'Hanníbal; es desconeix si el lloc on és ara Elna estava poblat pels íbers o per descendents dels sordons o sardons, un dels pobles cèltics, citats per Avienus.
Té el títol de ciutat des de l'edat mitjana, perquè és seu episcopal, encara que amb el pas del temps la seva evolució urbanística i demogràfica no ha seguit les de les ciutats contemporànies, i Elna ha romàs bastant reduïda, tant en extensió com en població. Després del Tractat dels Pirineus del 1659, que va fixar la frontera als Pirineus, les muralles de la ciutat van ser destruïdes, cosa que va accentuar el declivi d'Elna. Actualment romanen dempeus alguns panys de muralla medieval, així com tres portes d'entrada a la ciutat. Elna va esdevenir una població modesta de predomini agrícola.
El 1939, a causa de la Guerra Civil espanyola, va ser fundada la Maternitat suïssa d'Elna en el castell d'en Bardou, inicialment per tal d'acollir joves mares catalanes i espanyoles que fugien del franquisme. Creada per la infermera de la Creu Roja suïssa Elisabeth Eidenbenz, romangué en activitat durant la Segona Guerra Mundial; acollia igualment mares jueves i gitanes. Més de 600 infants hi van néixer abans de ser amagats, fins al tancament del lloc per la Gestapo el 1944.