Descripció
El Soler (en francès Le Soler) és una petita ciutat de 7.666 habitants el 2016, de la comarca del Rosselló a la Catalunya Nord. Pertany al Riberal de la Tet. Antigament estava dividit entre el Soler d'Amunt, sota jurisdicció del bisbat d'Elna, i el Soler d'Avall, del vescomte d'Illa.
El nom antic del Soler, Pallaganum o Palleiano indica sense cap mena de dubtes un origen en una vil·la romana. Pallaganum és documentat el 876, quan els monjos Ermemir, Teòdila i Todemar donen els béns que tenen en aquest lloc al monestir de Sant Andreu d'Eixalada, precursor del de Sant Miquel de Cuixà. L'any següent, 877, està documentada la venda d'un molí amb el seu rec in villa Pallagiano, a la riba de la Tet, amb la presa in villa Campillano. El 977 és quan apareix per primer cop el nom del Soler, a les confrontacions de Bao: ipso Solario de Orzone, topònim aclarit en un altre doocument del 988: ipsum Soler de Orucio vicecomite: el lloc pertanyia al vescomte Oruç, un dels primers coneguts com a nobles rossellonesos, ja que el 968 s'intitula Rosolionensis vicecomes. A partir d'aquest moment ja apareix sempre documentat com a El Soler.
Els Soler, senyors o castlans d'aquest lloc, tenien molta relació amb l'església d'Elna; Pere Ferran del Soler n'era ardiaca de 1145 a 1162 i el 1213 ho era Guillem Jordà del Soler. Fou aquest darrer qui el 1223 cedia els drets hipotecaris del castell del Soler al bisbe Arnau de Serrallonga, malgrat la resistència de la resta de família del Soler, i el 7 d'abril del 1226 llegava definitivament al bisbe Ramon d'Elna el castell i el lloc del Soler, que es mantingué sempre més lligat a l'església d'Elna fins a la fi de l'Antic Règim.
L'agricultura continua essent la principal activitat econòmica del Soler, malgrat la industrialització creixent del territori, sobretot el sector de llevant, motivada per la proximitat i la intensa activitat industrial de la ciutat de Perpinyà.
El rec del Soler i tot un complex d'agulles asseguren el regadiu d'algunes zones del terme del Soler. El principal conreu, en nombre d'hectàrees, és la vinya, dedicada sobretot a vins comuns, tot i que poc més de la quarta part és dedicada a vins de denominació d'origen controlada. A continuació, en importància, vénen les hortalisses (escaroles, enciam, tomàquets, julivert, carxofes, fruits primerencs, apis, col-i-flors i pastanagues), i en darrer lloc els arbres fruiters, principalment presseguers, albercoquers i pereres.
El nombre d'empreses instal·lades al Soler des del darrer terç del segle XX és gran, i hi destaquen les indústries de fabricació d'embalatges, de mobles de fusta, de mobles de cuina, de construcció, a més de tot un seguit de comerços i empreses de serveis, com ara comerç a l'engròs de fruites i verdues, de maquinària agrícola, i de material agrícola i per a la construcció.
L'activitat extractiva de material de la construcció de la llera de la Tet i va deixar un espai buit, que modernament ha estat transformat en un estany artificial de lleure, l'Estany del Soler, tocant al poble, al nord-oest.