Descripció
El Barcarès (en francès Le Barcarès), antigament Port de Sant Llorenç.
La història del Barcarès queda confosa fins al 1929 amb la de Sant Llorenç de la Salanca, ja que pertanyia a aquell terme comunal. Per tant, només queda desenvolupat l'apartat dedicat a la història contemporània.
Segons Joan Coromines, el nom del Barcarès és un derivat de barca, ja que el lloc on s'ha desenvolupat aquesta població era un poblat de cabanes de pescadors, amb abundor de barques de pesca. El 1481 el lloc és esmentat com a platja de Sanct Lorens, el 1750 com a Barques, i el 1866 ja com a el Barcarès. En occità, llengua que versentblantment s'hi parlava al segle XIX o XVIII, un barcarés vol dir flota (conjunt de barques o vaixells) i port.
Història antiga
El fet que el Barcarès estigui situat en una fina línia de terra entre l'Estany de Salses i la mar féu que el pas per aquest lloc tingués una certa importància geoestratègica. Al bell mig d'aquesta línia de terra es troba el lloc conegut com l'Illa, on hi havia hagut el Mas de l'Illa. Aquest lloc és actualment a Port Barcarès, a prop i al nord-oest del Lido. Queda a prop i al sud-est de la Codalera, així com al sud de la gran platja on hi hagué el Camp del Barcarès. El lloc del mas ha estat ocupat per unes edificacions modernes, però l'espai de l'Illa roman sense construir, amb un bosquet pla de pi que cobreix la zona, a ponent de la part edificada de Port Barcarès.
Els vestigis trobats no són fàcils d'interpretar, atès que és un lloc que reuneix tres característiques que fan descontextualitzar molt ràpidament les restes que hi hagi: zona al·luvial, a la vora d'un camí de força trànsit, antigament, i a prop de la mar, susceptible de rebre fàcilment abocaments marins. Les restes trobades en aquest cordó litoral són sobretot fragments d'àmfores itàliques i de l'Alt Imperi, a part de monedes i claus. No han estat trobades restes de cap assentament, en aquest territori.
Història contemporània
El 1939, en la retirada dels republicans fugitius de la persecució feixista de les tropes franquistes, va existir en terme del Barcarès un camp de refugiats. Aquest camp recollí els refugiats internats en un primer moment als camps d'Argelers i de Sant Cebrià, fins al punt que l'abril del 1939 acollia entre 70 i 80.000 refugiats, quan el camp havia estat calculat per a 50.000. Més acollidor que els altres dos camps esmentats, el setembre del mateix 1939 passava a ser camp d'instrucció de tres regiments de voluntaris sortits dels mateixos refugiats i posats a les ordres de l'exèrcit francès, i encara més tard, ja el 1940, fou el lloc on es formaren diverses companyies de treballadors destinats a poblacions de l'anomenada França lliure. El 1942 el camp fou clausurat.
Activitats econòmiques
L'activitat principal del Barcarès ha estat tradicionalment la pesca. La tradicional era d'arrossegament, però darrerament ha evolucionat cap a la pesca de sardina amb mètodes de llanterna amb xarxa giratòria. Hi ha una quarantena de barques a l'encesa per a la pesca de la sardina, i uns quants bous. Les captures pugen fins al miler de tones anuals de peix blau i quantitats molt inferiors de peix blanc. Després de la batzegada de la turistificació de la zona, els pescadors han pogut recuperar indrets per a la cria de mol·luscs i de peixos a la zona del Grau del Sant Àngel.
El turisme
A principis de la dècada dels seixanta del segle XX s'instal·là al Barcarès una missió interministerial anomenada Racine per a crear una estació pilot dedicada a l'endegament turístic del litoral. Es construïren carreteres i dàrsenes (una per a la pesca i una altra de nàutica), i es desenvolupà un creixement desmesurat, excessiu, que generà forts dèficits econòmics i només va poder ser pal·liat en el moment que la gestió turística passà a mans de l'ajuntament local, que es dedicà a equilibrar el sector turístic amb la creació de vilatges per a turisme social i residències per a grans empreses i col·lectius.
El Barcarés disposa d'un bon munt d'establiments turístics, des de restaurants i hotels a càmpings i vilatges de vacances. Hi destaca el vaixell grec Lydia, avarat a la platja al nord del terme, que acull un casino, un hotel i diversos establiments turístics més. Entre els càmpings es compten les Bosigues, California, la Croix du Sud, l'Embouchure, l'Europe, Floride, l'Oasis, le Pré Catalan, la Presqu'île, les Sables d'Or, le Soleil Bleu, les Tamaris i la Torre.