Descripció

Entre les iniciatives de promoció turística del poble destaca la confecció i col·locació d'una cinquantena de plaques de pedra per tot el poble que recorden, amb un suau toc d'humor impregnat de nostàlgia, els seus indrets més destacats, des d'un banc en una de les entrades del poble, batejat com Tertúlia ampla del Consell dels antecessors, fins a una sortida del poble cap al camp amb el nom de Va-i-vé dels bracers i artigaires, passant per una raconada del poble on se solien asseure a mitja tarda els vilatans, on consta la placa Escapatòria dels tenaços xiuxiuejadors.

El visitant de Costoja, fent un tomb pels carrers i places del poble resseguint aquestes plaques, té a l'abast de la imaginació tota la vida social de Costoja i de la major part de pobles pagesos de muntanya d'unes quantes dècades enrere.

Història
Edat mitjana

Costoja en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO)
El lloc de Costoja és esmentat per primera vegada en un document del 936, en el qual Rotruda ven a Ava, comtessa de Cerdanya, vídua de Miró II, i al seu fill Oliba un alou de Costogia. En l'acta testamentària d'un altre Miró II, comte de Besalú i bisbe de Girona, s'esmenta ja l'església de Santa Maria, els delmes de la qual foren donats a l'abadia de Santa Maria d'Arles. Poc després, era propietat de la comtessa Ermengarda quan el 988 aquesta en feu donació al seu espòs, el comte de Cerdanya i Besalú Oliba Cabreta, que tot seguit la transferí totalment a Santa Maria d'Arles, que hi constituí un priorat.

L'edifici actual, obra de l'abat Ramon I d'Arles, fou consagrat el 1142 pel bisbe d'Elna Udalgar de Castellnou, substituint-ne un de més antic. En aquesta consagració es dotà el poble de l'espai per a obrir-hi cementiri. El conjunt d'església i cementiri fou envoltat per les cases del poble, formant una cellera. El 1168 es formà un capbreu, en un acord entre l'abat d'Arles, Ramon, i Bertran de Boada, que percebia drets a Costoja. En aquest capbreu s'esmenta in nostro cellario de Custodia. El 1267 es torna esmentar la cellera, en aquest cas en el testament de Guillem Hug de Serrallonga, senyor de Serrallonga, Cabrenys i la Clusa. Després de fer un llegat a l'església de Costoja, ordena destruir el costell i l'argolla (instruments per a l'execució de condemnats) que havia fet construir a la cellera de Costoja, tot i reconeixent que no posseïa cap dret sobre les jurisdiccions penal i criminal del lloc, les quals corresponien a l'abat d'Arles.

Encara, el 1312 la filla de Bernat Hug II de Serrallonga, Beatriu, vescomtessa de Rocabertí, tot i reconèixer que en posseïa els drets jurisdiccionals, es comprometia a no exercir-los a la cellera de Costoja ni als seus masos. L'estructura de la cellera del poble, aproximadament quadrada, es reflecteix encara en els plànols del cadastre de començaments del segle XIX.

Una llegenda popular atribueix a aquest poble el lloc de naixement del papa Damas I, al segle IV.

Edat Moderna
El monestir d'Arles en mantingué la senyoria de Costoja fins a la Revolució Francesa. Així i tot, al segle XIV hi hagué un castlà, amb seu al campanar de Costoja, com ja s'ha esmentat abans.

Persones il·lustres
Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté (1915-1960): anarquista català membre de la resistència antifranquista coneguda popularment com a maqui que va viure a Costoja alguns anys.