Descripció
265 habitants en 2019.
Clarà
Clarà en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO)
El poble de Clarà és situat a la vall mitjana del Lliscó, a l'esquerra d'aquest riu, al sud-oest de Villerac, al nord-est de Taurinyà, que són bastant propers, i al sud-est de la vila de Prada, bastant més allunyada. La villa Clerani, esmentada el 851, fou una colònia de fundació romana adquirida per Sant Germà de Cuixà, el monestir precedent del de Sant Miquel de Cuixà, el 878. Clerà estigué sota el senyoriu de l'abadia fins a la fi de l'Antic Règim.
El poble de Clarà és un poble allargassat, paral·lel a ponent del Lliscó, amb l'església parroquial de Sant Martí de Clarà a la zona central del nucli vell. En aquesta església es donaren, el febrer del 879, els monjos de Sant Andreu d'Eixalada un cop destruït el seu monestir per la força d'un aiguat, de cara a reconstruir una part de l'arxiu perdut, per tal de recuperar les possessions que aquell monestir tenia, abans d'integrar-se a Cuixà i fundar l'abadia.
Villerac
Villerac en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
El poble de Villerac és situat just a llevant del lloc on es troben els còrrecs del Bac i del Solà per tal de formar el Còrrec, a la dreta del curs d'aigua que hi passa a ran, el Còrrec del Solà. És un poble agrupat a l'entorn de dos carrers que s'entrecreuen, amb l'església parroquial de Sant Silvestre, amb el seu cementiri, a l'extrem oriental del poble.
Sant Esteve de Pomers
El Castell de Sant Esteve de Pomers, del qual es conserven molt poques restes, i l'església de Sant Esteve de Pomers, foren el centre de l'actual territori de Villerac. Era un castell emplaçat en un esperó rocós dels contraforts septentrionals del Massís del Canigó.
És situat a migdia del territori de Villerac, al sud-est de l'actual comuna de Clarà i Villerac.