Descripció
L'antiga Via Domitia passava per l'oest del poble actual. Hi ha camins que en mantenen aproximadament el traçat. El poble és citat al segle xi (1013, 1070 i 1091). Durant els segles següents (segle xiii al segle xv), diversos textos assenyalen les fortificacions del poble i les reparacions que s'hi estaven efectuant.
Durant el període que fou Comte de Rosselló Gausfred II (1013-1074), consta com a senyor de Clairà Miró Matfred de Clairano, que era vassall de Ramon Berenguer, senyor de Canet. Al cap d'un segle, són esmentats en diferents documents Pere de Clairano (1152) i Guillem de Clerano (1162). El 1233 fou directament el comte de Rosselló, Nunó Sanç, qui atorgà carta de privilegis a la població, confirmada el 1244 per Jaume I el Conqueridor i el 1262 per l'infant Jaume.
Els anys 1357 i 1358 Pere III (IV) d'Aragó donà en alou el senyoriu de Clairà a les seves filles Constança, reina de Sicília, i Joana, muller poc més tard del comte d'Empúries, Joan I. Les dues germanes nomenaren administrador de Clairà Bernat Pometa, secretari reial, però en el dot de casament de Joana, hi anava inclòs Clairà, que passà així a la família comtal d'Empúries. En morir el 1401 Pere II d'Empúries sense fills, la seva vídua infeudà Clairà al vescomte d'Illa, Pere III de Fenollet, el qual, a la seva mort, el llegà a la seva neboda Margarida de Prades, reina vídua de Martí I. El 1426 fou venut a Ramon de Perellós, i va quedar en mans d'aquesta família fins al final de l'època medieval.
Com està constatat el 1510, Clairà pertangué als d'Oms (Berenguer VI d'Oms i successors), fins a principis del segle xvii. El 1628 pertanyia a Antoni de Sentmenat, però els seus béns foren confiscats el 1652-1654, a ran de la Guerra dels Segadors. Aleshores el rei Lluís XIV donà el senyoriu de Clairà el 1688 a M. de Boisambert; Clément Dubois de Boisambert el tenia encara en el moment de la Revolució Francesa.
Durant les guerres del segle xvii, una de les batalles va ocórrer a prop de la localitat.