Descripció
Activitats econòmiques
L'activitat econòmica tradicional de Bolquera estava relacionada sobretot amb els seus recursos naturals: l'explotació del bosc i la pràctica del pasturatge i la ramaderia. De les quasi 300 ha conreades del terme, dues terceres parts estaven dedicades a prats i farratges. La resta comptava amb una cinquantena d'hectàrees de cereals, i menys d'una dotzena per a hortalisses i arbres fruiters, sobretot pomes. Pel que fa a la ramaderia, propiciada pels prats i farratges abundants, era d'uns 250 caps de bestiar boví i una cinquantena d'oví i d'equins.
Modernament, però, s'ha desenvolupat molt la indústria del turisme, sobretot hivernal, amb instal·lacions pròpies i en part a partir de les veïnes de Font-romeu. Quatre hotels, dues cases d'hostes, quatre xalets amb serveis hotelers, una casa familiar amb allotjament, tres residències de vacances i més d'un centenar de cases particulars asseguren un bon nombre de places d'allotjament turístic, a més del lloguer d'apartaments convencional.
Història
L'esment més antic de Bolcharia es remunta a l'any 885, i al llarg del segle IX són diverses les documentacions d'aquest topònim. L'any 968, una butlla del papa Joan XIII confirma Bolquera com a possessió de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, a la qual el 1037 s'afegeix una donació a aquest monestir de part del comte de Cerdanya Guifré II. A partir del segle xi esdevé feu dels comtes ceretans, per tal de passar després als vescomtes de Castellnou i, encara més tard, als comtes de Foix, que en servaren el domini fins al segle xv. Posteriorment, passà per compra per diverses mans: el cavaller Antoni Mercader, que l'any 1499 el cedia en testament al seu hereu, Joan Porcell, donzell de Puigcerdà, que es feia dir Joan Mercader. El 1666 la senyoria de Bolquera passava a mans del col·legi de preveres de Puigcerdà, que en foren senyors ja fins a la Revolució Francesa.