Descripció

1 271 habitants en 2019.

Etimologia

Tractant-se d'un nom compost, cal explicar per separat els seus dos principals elements. Explica Joan Coromines que Banyuls prové de la forma Balneolis, emparentada etimològicament amb Banyoles i el mot comú bany. Aquest topònim es deu a la proximitat del poble amb els estanys que antigament hi havia en aquest indret. Aspres, topònim documentat d'ençà el segle X, que designa un terreny de vegetació aspra, oposat a la Salanca en el sentit que la Salanca és la terra plana, davant dels Aspres, més muntanyosos.

Història

Són nombroses les restes històriques trobades en el terme de Banyuls dels Aspres, sobretot a causa, com ja ha quedat exposat en un apartat anterior, al fet que s'hi encreuessin diferents vies de comunicació importants. Quasi totes, però, d'etapes històriques o protohistòriques.

Edat Antiga

Els vestigis més importants del terme de Banyuls dels Aspres estan repartits en diferents zones del territori comunal. D'una banda, hi ha la zona de la plana al·luvial del Tec, on s'han trobat vestigis d'hàbitats romans a Fontclara, ja esmentat, al Pla de Nidoleres (però en terme de Banyuls dels Aspres), i a Fontanilla, on s'han trobat diferents restes esparses a prop del gual que travessa el Tet. Tots tres llocs són bastant propers.
En el sector muntanyós del terme també hi ha restes romanes, sobretot, a diferents indrets. Als Trillots, a llevant del poble, a ran de la via del ferrocarril, restes d'un hàbitat d'època romana amb vestigis que ocupen una superfície de 1000m². A Passa Bou, a l'extrem nord-est del terme, al límit amb Sant Joan la Cella, en un fons de vall, es van trobar les restes d'un petit hàbitat dels segles iv i v abans de la nostra era, de l'època republicana, amb abundor de ceràmica i de restes d'àmfores. A les Forques d'en Barrera, a prop i al sud-oest del poble de Banyuls, damunt d'un turonet han estat trobades restes que abracen les èpoques republicana i de l'Alt Imperi.
Al Mas Vidaló, com ja s'ha dit anteriorment, és on s'ha localitzat una quantitat més gran de restes arqueològiques. Per dues raons: era un encreuament de camins importants i, a més, era el primitiu emplaçament del poble de Banyuls dels Aspres (un dels noms del lloc és, encara avui dia, Puig de la Vila Vella). Així, s'hi ha trobat una necròpolis de camps d'urnes. Les caves del Mas Vidaló foren construïdes en el seu moment sobre restes de murs procedents de l'antiga població, i, a més, en l'espai aproximat d'una hectàrea hi havia nombroses restes de teules, ceràmiques comunes, alguna moneda romana de Tarragona, etc. El lloc fou ocupat, almenys, des del temps de l'emperador romà August fins a la baixa edat mitjana, possiblement al segle XV. A més dels nombrosos vestigis d'habitatges, una part del jaciment revela la presència de, almenys, un forn de ceràmica.
Proper al Mas Vidaló, al seu nord-est i al límit amb el terme de Sant Joan la Cella, a la riba nord del que havia estat l'estany de Banyuls, hi ha el lloc anomenat la Userdeta, on es van trobar les restes d'una important explotació agrícola dels segles IV a VI abans de la nostra era. També a prop, però en aquest cas a ponent del Mas Vidaló, es troba el lloc conegut com a Puig Muntanya, on van ser trobades nombroses restes romanes d'època republicana o Alt Imperi, sense que es puguin determinar més detalls.
A la zona oest del terme, entre el lloc per on passa el traçat de la línia d'Alta Velocitat i el Còrrec Daurat, han estat trobat diversos petits jaciments, amb força presència de restes de ceràmica, teules i àmfores. Es tracta dels llocs anomenats el Ciurer, el Còrrec Daurat i Vinyes de l'Esperança. Hi destaquen les troballes d'un antic camí empedrat i de dos petits hàbitats rurals, un d'ells d'època protohistòrica (entre 450 i 300 abans de la nostra era), a les Vinyes de l'Esperança.
Finalment, cal esmentar que havien estat trobades en terres de Banyuls dels Aspres, sense que avui dia es pugui precisar exactament on, diverses monedes romanes i una inscripció en grec feta en una planxa de plom que havia estat venuda amb diversos pesos de plom de pesca. Es tracta d'una inscripció que representa una mena de salconduit d'un esclau, o antic esclau, anomenat Lunokos o Lynokaune, enviat amb el document inscrit en plom on s'anuncia que ha estat el salvador de moltes persones. Jérôme Kotarba és qui ens donà a conèixer totes aquestes troballes.

Edat mitjana

La Vila Vella de Banyuls estava instal·lada ran de l'estany de Banyuls (vegeu l'Etimologia), i està documentada des del 819 (villa Balnelonis), amb altres esments el 934 (villa Bagnules), el 981 (Balmeola), el 1028 (Banuls) i el 1186 (Banyuls de Asperis). En una data no coneguda anterior al 1424, el poble canvià d'ubicació, cap al turó on es troba actualment, per raons de defensa i de salubritat. Allà es constituí la Vila Nova, fortificada, a l'entorn de l'església de Sant Andreu i el seu cementiri. La mateixa església fou integrada en aquestes fortificacions.
La història de Banyuls de la Marenda ve molt marcada per la presència de la important nissaga dels Banyuls: els germans Pere i Benat de Banyuls (1132), Dalmau de Banyuls (vers 1272-1345), cavaller que serví Robert d'Anjou, rei de Nàpols i Venècia, i arriba a lloctinent reial de Sanç de Mallorca a l'illa mallorquina de 1320 a 1322 i a lloctinent de Jaume III de Mallorca al Rosselló del 1338 al 1340. El seu fill adquirí el senyoriu de Nyer, i un descendent seu, Tomàs de Banyuls i Llupià, encapçalà el bàndol nyerro en la lluita contra els cadells al segle XVII.
El 1475 Lluís XI de França desposseí Francesc de Banyuls del seu senyoriu, ja que el de Banyuls havia lluitat a favor de Joan II.

Edat Moderna

El 1481 el senyoriu fou adquirit per un burgès de Perpinyà, Llorenç Paulet, la família del qual detingué el senyoriu fins al 1661. Aleshores passà a mans del Monestir de Montserrat, que el va mantenir fins a la Revolució Francesa.