Descripció

2.705 habitants en 2017.

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord. Atès que les documentacions més antigues donen la forma Arulas, Joan Coromines explica l'origen del topònim Arles a partir del diminutiu en -ula del mot llatí ara (altar), explicable per l'abundor de petits llocs de culte tant en l'antiguitat romana, a l'entorn de les termes de la zona, com en l'alta edat mitjana, amb la implantació del cristianisme.

La vila d'Arles deu els seus orígens al petit agrupament creat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Esteve d'Arles, però aviat, amb el trasllat del monestir des del seu emplaçament original, als Banys d'Arles, a la plana contigua a l'església de Sant Esteve, l'abadia de Santa Maria d'Arles va esdevenir el centre a l'entorn del qual s'anà aglutinant la població, que ja al segle XIII era emmurallada. En època moderna fou, a més utilitzada com a plaça forta, atesa la proximitat de la frontera i els conflictes entre les monarquies espanyola i francesa. Està situada en un pla a l'esquerra del Tec, en l'única zona plana de tota la comuna, d'orografia molt accidentada, al nord-est d'on el Riuferrer, o Riu Ferrer, aflueix en el Tec. En el sector nord de la vila, dins del recinte fortificat, hi ha l'antiga església parroquial del terme forà d'Arles, dedicada a Sant Salvador. Dins del nucli de població hi ha també la capella de Sant Abdó i Sant Senén.

El poble antic està molt ben delimitat pel seu mateix traçat urbanístic. Tanmateix, al voltant del monestir de Santa Maria es dibuixa bona part de l'antiga cellera d'on sorgí la vila. La vila d'Arles es començà a engrandir a partir dels ravals formats al llarg del camí ral de Prats de Molló a Ceret i Perpinyà, com encara es pot apreciar clarament avui dia. A partir d'ells, la plana on està situada la vila es va anar omplint de primer de veïnats (el Barri d'Avall, el Barri d'Amunt, la Farga, el Molí de l'Oli, Ribamala...), més modernament d'urbanitzacions. A ran de l'extensió de la vila enllà del recinte murat es traslladà el cementiri vell, a prop de l'església de Sant Salvador, al cementiri nou actual, més al nord-est, a la dreta de la Ribera de Bonabosc.