Descripció
Explica Joan Coromines que el topònim Argelers està emparentat amb altres topònims catalans i occitans com Argelaga, Argelar, Argelaguet, Argelaguer i d'altres, i tots ells deriven del nom de la planta Ulex europaeus, argelaga, que prové d'una arrel preromana, aiel, nom d'aquella planta.
Històricament, la primera menció remunta al 879 com «Villa de Argilariis». El nom es pot trobar al segle x amb les formes «Argelarium, Argelaria o Argileria». Fou sempre una dependència directa dels comtes de Rosselló, i com a tal passà directament a mans dels reis de les cases de Catalunya i Aragó i de Mallorca. El 1298 ja consta com a vila fortificada, i el 1344 fou assetjada per Pere III el Cerimoniós, quan aquest es féu amb el Regne de Mallorca, a la fi d'aquest efímer regne. Al segle xv va tornar a ser assetjada pel rei francès Lluís XI.
El 1793 Argelers va tornar a patir un setge bèl·lic, en aquest cas per les tropes espanyoles del general Ricardos, dins del marc de la Guerra Gran, a les quals van fer front les franceses del general Dugommier, que desallotjaren els espanyols.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil espanyola, les autoritats franceses van tancar desenes de milers de refugiats fugits d'Espanya al Camp d'Argelers, un camp de concentració, construït al nord de la platja d'Argelers. Les condicions higièniques i de tracte per part de les autoritats franceses foren denigrants. L'excés nombre de concentrats féu que es construís el Camp del Barcarès, on fou desviada una part dels acollits a Argelers.