La nostra xarxa · Col·laboradorsRumberos Catalans

Músic

Rumberos Catalans

Rumberos Catalans

Biografia

Mambo, Bruno i Roberto: la rumba catalana de Perpinyà

Amb el seu germà Abraham, aquests tres gitanos del barri de Sant Jaume van voltar el món amb el nom artístic d’Els Rumberos Catalans. Fills d’un algerià i una perpinyanesa amb arrels a Saragossa i València, expliquen la catalanitat del barri, de la rumba i de bona part dels gitanos que viuen a l’Estat francès.

Rumberos Catalans

Són una llegenda viva a Perpinyà. A la plaça de Josep Cassanyes, on encara queden restes del mercat que fa unes hores feia bullir el barri de Sant Jaume, tothom dona raó del Mambo, el malnom pel qual tots coneixen Joseph Saadna Ximenez, el més gran d’Els Rumberos Catalans.

Assegut en una tauleta d’una terrassa de la plaça, davant d’un te amb menta, Mambo i Roberto expliquen que el seu tiet, l’Oncle Lluís, va ser el primer a portar la rumba catalana a Perpinyà, als anys seixanta. “L’onclo —explica Roberto— va anar a Barcelona, va escoltar el Peret i va portar la rumba aquí, a Perpinyà”. En aquell moment “els gitanos d’aquí no volien escoltar rumba. Estaven més per buleries, fandangos i tanguillos”.

Rumberos Catalans

En canvi, als nebots i als gitanos joves de Perpinyà aquell ritme els va enganxar. “El meu oncle —continua Roberto— cantava en els casaments i les festes. Llavors els meus germans s’hi van afegir i ens vam posar al cent per cent amb la rumba”.

Mambo té ara 63 anys; el seu germà Bruno, 62, i en Roberto, 56. El quart component de Rumberos Catalans, l’Abraham, va morir fa uns anys.

Fa uns quaranta anys, quan Mambo en tindria 13 o 14 van poder conèixer la rumba catalana, en directe, a Barcelona: “Sovint baixàvem a Barcelona amb els meus oncles, de festa, a un bar que es deia Las Cañas, a la plaça Espanya, i al carrer de la Cera, al bar del Tio Toni, o al bar El Salchichón, on es reunien tots els gitanos. Hi anàvem per Sant Joan, per Sant Pere i escoltàvem el que hi havia, els cantadors antics”, recorda Mambo.

Rumberos Catalans

Els germans Saadna, que parlen un català del Rosselló molt genuí, venien d’una família atípica. El pare era d’Algèria i la mare, filla d’un matrimoni gitano que vingué de Saragossa. Mambo i Roberto afirmen que l’avi era de València i l’àvia de Saragossa. Bruno insisteix que “el jaio i la jaia” eren tots dos de la capital aragonesa.

El fet és que la mare només parlava castellà, de ben petita. “La mare —diu Bruno—, fins als 12 o 13 anys, no parlava ni català ni francès; parlava castellà. Nosaltres, com vam néixer aquí, parlàvem català. La meua jaia i la meua mare parlaven castellà”.

Per Àlex Milian (El Temps, 14 de gener de 2019)