Descripció

Mireu a la Viquipèdia com el País Basc Nord i Sud són identificats com un únic país, sense tenir en compte la frontera franco-espanyola, a diferència de Catalunya, que és representada dins el marc espanyol, sense considerar la Catalunya Nord.
Pensem que no és cap casualitat i que reflecteix problemes més profunds que hauríem de mirar d’arreglar. Podríem fer teràpies de grup i electroxocs, però apostem per fer projectes i fer pedagogia, amb una visió política a llarg termini. No és cap casualitat si som aquí avui. Aquest acte és la continuïtat de tota una sèrie d’accions que fem des del 2000 i que culminen al Parlament de Catalunya.

Des de la Catalunya Nord, els Angelets de la Terra mirem el que fan els alsacians, els bretons, els corsos, els occitans, els savoiards, els flamencs i, últimament, enfoquem la nostra mirada cap als bascos, amb qui tenim força punts en comú. Reivindiquem que els hauríem d’imitar en la creació d’una cambra de comerç transfronterera i en la creació d’una comunitat de municipis transfronterera que podria anar de Perpinyà a Girona. Per aconseguir-ho necessitem implicar els electes i les institucions del Sud de l’Albera. Us necessitem!

Per assolir aquests dos reptes, els Angelets de la Terra proposem dos eixos:

  1. Potenciar les nostres Trobades sense Fronteres de municipis catalans amb el suport de la Generalitat de Catalunya i, més concretament, de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Amb aquesta base, ara podem sembrar la llavor que, a més llarg termini, podria donar lloc a una comunitat de municipis transfronterera dins del marc europeu.

  2. Hem acordat fer la 7a Trobada sense Fronteres a la Cambra de Comerç de Perpinyà, convidar altres cambres de comerç catalanes i demanar als bascos que ens expliquin com van crear la seva cambra de comerç transfronterera el 2010.

Per dur a terme aquests reptes de desenvolupament econòmic compartit al territori català dins el marc europeu, hem de mirar de millorar alhora l’ensenyament de la llengua. En aquest aspecte, els electes de la Catalunya Nord també haurien de mirar cap al País Basc, i més particularment cap a Iparralde, on el 50% de l’ensenyament és bilingüe, mentre que Catalunya Nord amb prou feines arriba al 7% d’alumnes que aprenen català de veritat.

Gairebé 250 ajuntaments catalans han aprovat les mocions dels Angelets de la Terra en el marc de la campanya unitària «Una llengua sense fronteres».
Dues mocions adaptades a dues realitats diferents i alhora semblants: catalans separats en dos estats diferents per culpa de les guerres de França i Espanya, que finalment es van posar d’acord per partir-se Catalunya en dos.
Dues mocions capaces de generar consens, superar les divisions polítiques internes i esborrar les fronteres que ens separen.
Dues mocions que volen ser un remei a les divisions fomentades per aquells que ens voldrien fer desaparèixer del mapa i que sovint troben aliats entre els mateixos catalans.

En aquests temps difícils, ens ha semblat important reivindicar allò que ens uneix, el fil conductor d’aquestes mocions: la llengua i la identitat comunes.
A la Catalunya Nord tenim una manera diferent de reivindicar el català i la nostra identitat catalana, però sempre afirmem que «nous sommes catalans et notre langue est le catalan». Encara que sigui en francès i sovint amb un toc folklòric, cal tenir en compte que és una realitat diferent, que França pesa més que Espanya i que la Catalunya Nord, més petita que la Catalunya Sud, n’assumeix les conseqüències.

— Amb la moció pels ajuntaments del Nord, es tractava de demanar al govern francès que donés suport al reconeixement oficial de la nostra llengua a la Unió Europea.

— Amb la moció pels ajuntaments del Sud, es tractava d’agrair als catalans del Nord el seu suport a la llengua comuna i la seva solidaritat durant i després del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017.

Aquesta campanya s’acaba avui al Parlament de Catalunya i es tracta d’un acte polític històric!
Per primera vegada des del Tractat dels Pirineus, representants electes del Rosselló, del Vallespir, del Conflent i de la Cerdanya es conjuren amb els seus homòlegs de tot Catalunya per defensar junts la llengua i la identitat comunes. I ho fan en un lloc tan simbòlic com el Parlament de Catalunya.

Volem impulsar una nova dinàmica fora dels marcs habituals de cooperació franco-espanyola —massa sovint estèrils— per generar projectes d’envergadura que permetin millorar concretament la qualitat de vida dels habitants de la Catalunya Nord i de la Catalunya Sud.
Si volem fer país i fer viure el català, cal poder reivindicar resultats concrets que responguin a les necessitats de la gent, com ara l’hospital transfronterer de Puigcerdà.

Els Angelets de la Terra fa temps que reflexionem sobre aquest tema i que provem d’afinar el nostre diagnòstic sobre les realitats i problemàtiques de Catalunya i dels catalans a banda i banda de la frontera imposada.

Hem estat separats massa temps.
Fins al punt que, en molts casos, ja no ens coneixem realment.
Per això és imprescindible retrobar-nos, parlar-nos, reconèixer-nos, estimar-nos i fer un esforç col·lectiu per comunicar-nos en català, encara que al Nord hi hagi més dificultats —que es poden explicar i justificar fàcilment.

Sempre hem de tenir present que la llengua és el vincle essencial que ens uneix.
És la columna vertebral de la nostra identitat comuna i, malgrat les traves, hem de fer esforços per usar-la sempre que ens trobem.
També cal perdonar i superar les ferides del passat:
— les generades per la frontera,
— les provocades per la competència econòmica,
— i les que van sorgir arran de l’acollida dels republicans durant la guerra.

Hem d’entendre una cosa fonamental:
la Catalunya Nord necessita la Catalunya Sud,
i la Catalunya Sud necessita la Catalunya Nord.

La Catalunya Nord és important no només per amagar urnes, imprimir butlletes de vot o oferir exili (que també és important).
La Catalunya Nord també és un aliat per ajudar la societat sud-catalana a sortir del marc mental espanyol. Em sembla essencial per assolir aquesta famosa majoria social.

Vull recordar l’impuls extraordinari de solidaritat que va emergir l’1 d’octubre del 2017.
Considero aquell impuls l’origen del renaixement que vivim avui.
No podem permetre que aquella flama fraternal s’apagui.

Per tot això organitzem les Trobades sense Fronteres de municipis catalans des del desembre del 2023.
Avui celebrem la sisena Trobada, en aquest Parlament, dedicada a afirmar la llengua i la identitat comunes.
La setena tindrà lloc a la Cambra de Comerç i Indústria dels Pirineus Orientals, a Perpinyà.

En les primeres trobades ens vam conèixer. Vam restablir amistats.
Ara afirmem allò que ens uneix des de fa mil anys: la llengua i la identitat catalanes.
I el proper pas serà pensar maneres de suturar les ferides de la història a llarg termini, especialment a través de la col·laboració econòmica.

No serà fàcil.
Durant dècades, l’economia ha estat un terreny de fricció.
Tots recordem els camions cremats a la frontera.
Però podem inspirar-nos en el País Basc, que ha creat una cambra de comerç transfronterera i una comunitat de municipis que va de Baiona a Donostia. Els bascos han sabut superar les traves de la frontera franco-espanyola.
No es tracta de copiar-los, sinó d’aprendre’n.

Molts catalans del Sud creuen que, en travessar la frontera, entren simplement «a França» i no a la Catalunya Nord.
I molts catalans del Nord segueixen dient que van «a Espanya» quan baixen al Sud.
El cert és que, avui, els lligams entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud són massa sovint superficials o equivocats. Hi ha desconeixement i, a vegades, desinterès. Molts no creuen que els en pugui beneficiar.
És un malentès profund, històric, i —si se’m permet la metàfora— potser necessitem una autèntica teràpia col·lectiva o electroxocs.

La Catalunya Nord és diversa.
Hi ha molta gent que se sent catalana sense parlar català, sense consciència política catalanista —i és normal.
La seva història des del 1659 és diferent.
Aquesta és la realitat.
I és des d’aquesta realitat que hem d’avançar.
Amb humilitat, amb coratge i amb determinació.

 

Ramon FAURA