Descripció
Les directives europees per a la creació de macroregions, amb l'objectiu d'enfortir-les i reequilibrar els territoris, han generat confusió perquè no s'han tingut en compte regions històriques com Catalunya, Alsàcia, País Basc, Occitània i Bretanya. Malgrat tot, aquests diferents territoris han trobat alternatives per continuar existint. Només Catalunya Nord torna a estar el darrer i anirà a remolc dels altres.
Alsàcia va ser absorbida contra la seva voluntat en una macroregió Grand-Est, però reneix de les seves cendres creant la Collectivité Européenne d'Alsace (CeA) que resulta de la fusió dels consells departamentals de Bas-Rhin i Haut-Rhin. Aquesta nova comunitat té les competències dels departaments però també competències específiques, en particular pel que fa a la cooperació transfronterera, el bilingüisme, el transport i les organitzacions professionals.
País Basc (Iparralde) està inclòs en un departament on els bearnesos (occitans) són ampliament majoritaris, raó per la qual els bascos han creat la Collectivité Territoriale Unique (CTU)
Bretanya pretén reunificar-se fusionant la regió de Bretanya i la regió de Nantes, separades sota el règim de Vichy. Però fins ara l’Estat bloqueja aquest projecte i es nega a celebrar un referèndum malgrat la forta demanda dels càrrecs electes i de la població de les dues regions.
Catalunya Nord o País Català és l’únic territori històric que no ha avançat, ans al contrari, absorbida contra la seva voluntat en la macrorregió "Occitània". Una nova regió que només engloba una petita part de l'Occitània històrica. La creació d’aquesta nova regió va accentuar les divisions entre els occitans (una gran part va quedar exclosa d’aquesta regió), entre Montpeller i Tolosa que competeixen pel repartiment dels poders de la capital regional i entre els catalans i els occitans. Tanmateix, els exemples bascos i alsacians mostren la capacitat de l’Estat d’escoltar les aspiracions locals i de donar una resposta adequada que s’articula amb les missions i projectes de les comunitats. Malgrat tot, cal tenir aspiracions i reivindicar-les amb convicció. Així ho hauran de fer els nord-catalans.
Un nou nom per al departament
Els Angelets de la Terra consideren que, en primer lloc, cal un referèndum per canviar el nom del departament que ha de representar la identitat i la història del nostre territori. En 2016, durant la votació per triar un nom per a la nova regió, va ser "Occitanie - Pays Catalan" que va ser més votat pels nord-catalans. El 1970, una enquesta de L'Indépendant ja mostrava que la població volia canviar el nom del departament (el 85% estava a favor), però les divisions a l'hora d'escollir un nou nom es van agreujar tant que al final no es va canviar res.
Un nou estatut per al departament
Un nou nom és una pàgina que es gira, la d'un departament sinistrat que fa temps que no té plans o objectius de futur. Ara, la nostra classe política haurà d’estar a l’altura d’aquest canvi i desenvolupar el contingut d’aquesta nova pàgina que obrirem. Caldrà inspirar-se del marc legal pel qual han passat els altres territoris esmentats anteriorment i després adaptar-lo a la realitat geogràfica, socialogica i econòmica del nostre departament. Això no passarà d’un dia per l’altre, però és hora de llançar el debat perquè la reflexió de tothom ens permeti trobar el millor camí cap a un futur més pròsper.
“Saber d’on venim i d’on som ens ajudarà a dissenyar un millor camí per a la Catalunya Nord."