Descripció
La Candelera és una festa popular i religiosa que commemora cada 2 de febrer la presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem i, alhora la purificació de la seva mare segons la Llei jueva. Als Països Catalans aquesta “festa de les espelmes” ha estat durant segles una festa mariana molt important (“La Mare de Déu Candelera, és la primera!”), marcada per cerimònies de repartiment d'espelmes beneïdes dedicades a la Mare de Déu. “Quan s’acosta el Candeler ja fa cera l’adroguer”.
Des de principis del segle XX, aquesta festa ha començat a esvair-se a poc a poc de la memòria col·lectiva. Pocs pobles recorden encara el seu complex contingut teològic.
Com altres festes religioses, la Candelera també té arrels molt antigues que, en canvi, no han desaparegut de la memòria col·lectiva. De fet, durant la cristianització de l'Imperi Romà, la Candelera va substituir les festes romanes com els Lupercals, que celebraven Faunus, el déu de la fertilitat, del bosc i els ramats, per citar només un exemple. En trobem els rastres en els refranys que fan referència al despertar de l'ós després de la seva hivernació. "A la Candelera l'ós surt de la seva cova". A les festes del Vallespir i dels Pirineus en general, l'Ós apareix certament com un animal perillós que cal combatre, però alhora també com a garant de la vitalitat de la natura, de la fertilitat i de la sexualitat. Durant el ball de l'Ós, les "bèsties" es dediquen a tota mena de “bestieses”, carícies i excessos, sobretot en relació a les dones. No oblidem la llegenda de Jean l'Ós, fill d'ós i d'una jove humana. El culte a la “bèstia”, a l'animalitat, troba aleshores una continuació amb el carnaval i el seu to irreverent. “Després de la Candelera, Carnestoltes va al darrera.”
Menys atrevits i més tranquil·les són les festes i fires que celebren l'agricultura, la ruralitat i l'artesania al Sud del Pirineu com les festes de la Candelera a Molins de Rei, la Pobla de Claramunt, Valls, Tossa de Mar i altres.
A tots els països catalans hi ha la tradició de voler endevinar el dia final de l’hivern. "Si la Candelera plora, l'hivern s'acaba, si la Candelera riu, l'hivern és viu”. La Candelera es troba a mig camí entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera i la data sembla adequada per fer un primer balanç. Evidentment la veracitat del resultat no està garantida. Una cosa és segura, però : Durant molt de temps la Candelera va ser el dia en què es treien els pessebres per significar que el període de Nadal ja havia passat i que la primavera, o almenys el Carnaval, havia començat.
Michel Leiberich, professor d'Universitat (Palau del Vidre)

