Descripció

El 23 d'abril és el dia de la celebració de la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, que -en els mitjans de comunicació- també s'anomena dia del llibre i de la rosa. És una festa que se celebra a tots els Països catalans, però que des de fa uns anys ha superat àmpliament aquest marc, i veiem aparèixer a Tòquio, Nova York o París estands on en aquell dia es venen roses -sovint acompanyades d'una espiga de blat amb una cinta de colors de Catalunya- i llibres. A les grans ciutats catalanes és una festa espectacular on l'ambient festiu envaeix els carrers, malgrat que oficialment el dia no és festiu.  

  
La rosa, inicialment el regal clàssic i simbòlic que un pretendent fa a la seva estimada, amb referències cavalleresques, s'ha convertit ara en el símbol d'amistat que oferim a les persones que estimem, sense tenir en compte necessàriament la connotació original. Aquesta tradició es remunta al segle XV i des dels inicis està vinculada a la celebració de la festa de Sant Jordi. Per tant, és una vella tradició. Fins i tot tindria arrels romanes i estaria relacionada amb les ofrenes florals a la deessa Flora. L'espiga, inicialment símbol de fertilitat, es converteix amb el temps en el recordatori que s'acosta l'estiu.  
  
El llibre és un element que només apareix als anys vint del segle passat. Inicialment, va ser una iniciativa de les editorials per promoure la literatura, però des del principi aquest gest es va entendre com un mitjà de difusió de la producció literària catalana. Precisament, durant el renaixement del sentiment català al segle XIX, la “Renaixença”, després de cent anys de dura repressió de la llengua catalana a Espanya, la literatura es va convertir en l'únic refugi de la catalanitat. Curiosament, això recorda la importància de la Torà després de la destrucció del Temple de Jerusalem, que es va convertir en el refugi del judaisme. No hi ha Estat, però sí la paraula escrita! A Catalunya, la poesia, els concursos de poesia, els Jocs Florals esdevenen el suport primordial de les futures reivindicacions nacionals. Ara, en el marc de les celebracions de la Diada de Sant Jordi, el llibre esdevé el símbol de la cultura en general, sense perdre totalment el seu impacte específicament català.  

Però per què se celebra aquesta “Diada” precisament el dia de Sant Jordi? Aquest Sant, màrtir, és un personatge llegendari que la tradició situa a Capadòcia i té un paper important en l'imaginari català. D'una banda, a través de la llegenda de la lluita de Sant Jordi amb el drac, i de l'altra durant les lluites dels exèrcits cristians contra els moriscos a la península ibèrica.  
  
La llegenda ens conta que un drac temible va terroritzar la població catalana de Montblanc i tota la seva comarca. Per calmar el monstre, la població estava obligada a lliurar cada dia una persona al drac. Un dia aquest encanteri va colpejar la filla del rei. Quan abandona la ciutat per lliurar-se a la "Bèstia" apareix un cavaller sobre un cavall blanc amb una armadura daurada brillant. És Sant Jordi qui salva la filla del rei i venç el drac. De vegades, la llegenda afegeix que un roser creix al bassal de la sang del drac, cosa que fa una vinculació avantatjosa amb el tema cavalleresc de la rosa.  
  
El tema de la lluita de l'home amb la Bèstia és omnipresent en la mitologia humana. I el drac, una mena de serp, amb potes i ales ha perseguit la imaginació humana des de les civilitzacions mesopotàmiques. Fins i tot es podria plantejar la tesi que la lluita entre l’heroi i el monstre representa només un i el mateix personatge: l'ésser humà amb les seves contradiccions innates, l'animalitat i l'esperit. En la mitologia oriental el drac és més aviat un símbol positiu, un anunciador de la sort. El mateix passa a la literatura infantil a Catalunya on el drac es converteix en un animal simpàtic. Aquesta complexitat torna a subratllar la unitat intrínseca “bèstia-heroi” que caracteritza l'ésser humà.  

Sant Jordi també apareix diverses vegades com a salvador en les guerres contra els àrabs. Se li atribueixen diverses victòries sobre l'exèrcit moresc, entre les quals la victòria a la batalla d'Alcoraç l'any 1094 on Pere I va obtenir la victòria sobre el poderós exèrcit del rei àrab Almoçaben de Saragossa. Per agrair al Sant, el rei el va nomenar patró de la cavalleria i el culte a sant Jordi es va estendre per tots els països de parla catalana i més enllà. A València oficialment a partir del 1243, a Mallorca el 1407 i a Catalunya el 1427. Des del segle XV Sant Jordi és considerat el patró dels Països Catalans, de Catalunya, dels Països Valencians, de les Illes Balears i també d'Aragó. Evidentment, la llegendària intervenció del Sant vol simplement justificar i “santificar” les guerres de conquesta dels exèrcits cristians contra els àrabs.  
  
Resten interessants rastres d'aquesta època en l'imaginari català. A Alcoi, Cocentaina i en moltes altres poblacions del País Valencià, així com a Mallorca amb un contingut una mica diferent, se celebren festes anomenades “moros i cristians” que commemoren aquestes batalles. Són festes espectaculars que atrauen sempre molts espectadors. Els “Moros i Cristians” més importants tenen lloc precisament el dia de Sant Jordi.  
  
Hi ha, doncs, potents vincles simbòlics entre aquest personatge llegendari i Catalunya. La Renaixença cultural del segle XIX va establir amb força naturalitat la relació entre la catalanitat i el 23 d'abril. I quan les editorials del segle XX dubten entre diverses dates per fixar el dia del llibre i l'edició, finalment trien el mateix dia per fer el vincle amb la cultura catalana. La festa de Sant Jordi s'ha convertit en la festa de la catalanitat, de la rosa, del llibre i de l'amistat. 

Michel Leiberich, professor d'Universitat (Palau del Vidre)