Qui validarà o rebutjarà el futur nom del departament dels Pirineus Orientals?

França és una democràcia representativa. Els ciutadans elegeixen els seus representants, que seuen a l'Assemblea Nacional i al Senat per aprovar les lleis. Tanmateix, algunes decisions importants escapen als càrrecs electes.

La llei Molac, aprovada el 2021, n'és un exemple. Votada per una àmplia majoria dels parlamentaris, permetia, entre altres coses, desenvolupar l'ensenyament immersiu de les llengües regionals a les escoles públiques. Després de la seva aprovació, el Consell Constitucional en va censurar aquesta disposició, considerant-la contrària a la Constitució. Així, nou membres no elegits, designats pel president de la República, el president de l'Assemblea Nacional i el president del Senat, van impedir l'aplicació d'una mesura aprovada pels representants del poble.

El canvi de nom del departament dels Pirineus Orientals seguirà un procediment diferent, però planteja una qüestió semblant. Si el Consell Departamental aprova un nou nom, aquest haurà de ser validat mitjançant un decret, després de l'examen del Consell d'Estat. Oficialment, aquesta institució només comprova la conformitat jurídica de la decisió. Però, a la pràctica, el seu dictamen és determinant. Si considera que el nom proposat presenta algun obstacle jurídic, el Govern pot renunciar al canvi.

Aquesta situació alimenta un debat més ampli sobre el funcionament de les nostres institucions. Els membres del Consell d'Estat i del Consell Constitucional no són elegits. Són principalment antics alts funcionaris, magistrats o responsables polítics, la carrera dels quals s'ha desenvolupat al capdamunt de l'Estat, és a dir, a París. Exerceixen una missió essencial de control jurídic, però també disposen d'un poder considerable sobre decisions adoptades per representants elegits, tant a escala local com nacional.

Per a alguns, aquest sistema és una garantia indispensable de l'Estat de dret, perquè protegeix la Constitució i les llibertats fonamentals. Per a d'altres, reflecteix una forta centralització del poder, en què institucions formades per persones no elegides poden limitar o impedir decisions aprovades pels representants dels ciutadans, com va passar amb la llei Molac o podria passar demà amb el canvi de nom dels Pirineus Orientals.

Si el nom escollit pels Catalans fos rebutjat, caldrà que els Catalans es mobilitzin per fer sentir la seva veu i defensar la decisió democràticament adoptada pels seus representants.