Qui són els catalans del nord que mantenen vives les tradicions i la identitat catalanes?

Durant la Diada de la Catalanitat a Sant Hipòlit de la Salanca, el 19 de setembre de 2021, vaig parlar amb Michel Cassany, el president de l’associació Els Apis Catalans. El vaig felicitar per haver organitzat un esdeveniment d’aquest tipus reunint moltes associacions, tant a favor de la llengua com de les tradicions catalanes. Em va parlar dels sis mesos de feina per organitzar aquesta Diada. És interessant observar que aquest senyor és originari de París.

Després vaig parlar amb la colla dels Gegants de Tuïr, el seu president, Pierre-Jean Vaux i un dels geganters portadors són originaris de Borgonya. Un altre geganters amb qui vaig parlar és originari de París. Em van explicar les dificultats per trobar geganters portadors i que per aquest motiu els gegants de vegades ja no surten dels ajuntaments, a molts municipis. Les restriccions degudes a Covid van empitjorar les coses. Això em va recordar que l'equip municipal de Talteüll (Tautavel) m'havia informat del mateix problema relacionat amb els seus gegants.

Després, vaig anar a saludar René Tarrius, el president de la Federació Sardanista del Rosselló, que també em va dir que probablement diversos foments sardanistes no reprendrien les seves activitats després de dos anys de pandèmia. Li vaig informar que el municipi de la Torre d'Elne (Latour-Bas-Elne) vol desenvolupar l'aprenentatge de la sardana al municipi perquè hi ha una demanda de la població, però no van trobar ningú que donés cursos.
Aquest estiu, va ser un home, també del "nord de Salses" o més aviat del nord d’Òpol i Perellós, qui va ensenyar la sardana a la meva filla. Durant cada ballada de sardanes a la plaça central de Banyuls de la Marenda, s'encarregava d'ensenyar aquest ball a tothom.

Les tradicions populars són una eina d’integració i vincle social que posa en relleu la cultura catalana i cada vegada són més les persones que no han nascut aquí les que permeten salvaguardar aquestes tradicions. Em sembla important subratllar-ho i recordar que aquesta gent és tant catalana com la que va néixer aquí. Si s’hagués de diferenciar, hauriem de basar-nos més en la participació voluntària dels habitants en aquestes tradicions que en base a qualsevol arbre genealògic.

Estic d'acord amb Lluís Puig, el conseller a l'exili i eurodiputat, que va ser present durant aquesta Diada i que em va dir que aquests "nous catalans" han de poder apropiar-se aquestes tradicions i que si no no fan les coses de la mateixa manera, no passa res. Aquesta transmissió permetrà continuar aquestes tradicions i a la cultura catalana d'enriquir-se d'aquesta diversitat.

Alguns creuen que tenen una mena de monopoli de la catalanitat i es permeten donar lliçons als altres. No és deient en català que tothom ha de parlar català, quan una majoria no l'entén, que la llengua catalana trobarà un lloc normal a la nostra societat. Primer hem de fer que la gent vulgui aprendre el català. Per a això, hem d’entendre, estimar i respectar aquesta societat nord-catalana en tota la seva diversitat. Una societat que no és la mateixa que a l’altra banda de la frontera i que no té els mateixos problemes. Això és el que vaig intentar explicar, principalment en francès, quan em van donar la paraula a l’escenari de la Diada de la Catalanitat de Sant Hipòlit de la Salanca.

Recordaré l’eslògan del Llibre Blanc de Catalunya Nord, publicat pels Angelets de la Terra el maig del 2021: “Sem 470.000! Entre tots; ho farem tot! / Nous sommes 470.000! Unis, nous irons loin! "

Hi ha 470.000 habitants a la Catalunya Nord i els nostres representants polítics estan convidats a considerar les 55 propostes del Llibre Blanc de Catalunya Nord destinades a donar accés a tothom a la cultura i la llengua catalanes.