Descripció

Volem esborrar la frontera física i les fronteres psicològiques per tornar a veure com es forgen vincles entre catalans a banda i banda d'aquesta frontera que ens va separar? En aquest cas, cal seguir parlant de relacions transfrontereres per definir aquests vincles?

 

Finalment, els estats imposen la seva semàntica i la fem servir sense qüestionar-la. L'ús constant de la paraula "transfronterera" ens permet beneficiar de subvencions europees filtrades per París i capitals regionals.

Finalment els projectes transfronteres sovint perden la seva substància per encaixar en el marc imposat pels altres, pels Estats (o l'Europa dels Estats, que equival al mateix). No ens permeten construir allò que realment necessitem.

 

Per descomptat, els Catalans hem de seguir utilitzant aquestes subvencions. Sobretot perquè de vegades aporten coses positives per al territori (hospital de Puigcerdà, pont que uneix Costoja i Maçanet de Cabrenys,...) i no només ingressos per als qui porten aquests "projectes transfronterers". Només es tracta d'establir també una cooperació paral·lela, sense intermediaris. Aquesta és la proposta d'Angelets de la Terra als ajuntaments de la Catalunya Nord i Sud.

 

La semàntica és essencial perquè el significat de les paraules pot obrir o reforçar l'aïllament de la Catalunya Nord, malgrat haver beneficiat d'una situació geogràfica privilegiada fins al 1659.

 

El diccionari Larousse ens dóna el significat de la paraula transfronterera:

1- Que fa referència al pas d'una frontera, les relacions entre països a banda i banda d'una frontera.

2- Que es refereix a zones properes a una frontera entre Estats veïns.

 

Per tant, aquest terme sembla poc adequat quan es tracta de vincles entre catalans. El terme transfronterer ens porta a considerar que són francesos els que es troben amb espanyols quan els rossellonesos es troben amb els de l'Empordà. És evident que aquesta també és la nostra realitat...

 

Malgrat tot, parlar de transfronterer és una manera estatal de veure les coses. Això ens ajuda a construir relacions satisfactòries i a desenvolupar-nos econòmicament i culturalment? Un diagnòstic ràpid ens permet considerar que no és així.

 

Fa uns vint anys, un alcalde del País Basc em va dir: "Els vincles amb els bascos del Sud sempre s'han fet de manera natural, sense tenir en compte la frontera. No hem necessitat subvencions transfrontereres per a això".

 

Som també catalans del Nord i del Sud, oi? Per què hi ha tan poc intercanvi i coneixement mutu? Per què Tolosa, Montpeller o fins i tot París ens semblen més a prop que Figueres, Girona o Barcelona? Per culpa de la frontera! Aleshores, per què reivindicar-la sempre?

 

Hem d'imaginar la nostra pròpia manera de cosir i curar les ferides de la història que són fronteres. La catalanitat és la nostra riquesa. És un factor de cohesió social. És el nostre vincle a tots, catalans del Nord o del Sud, d' origen o d'adopció. La identitat, la llengua i la cultura catalanes conformen aquesta catalanitat i això no és incompatible amb altres identitats que tots portem dins nostre.