Ningú no té el monopoli de la defensa del català

Sempre sorprèn sentir un catalanista finançat per l’Estat francès per millorar el coneixement i la difusió del català, ens digui que tot la situació és cada vegada pitjor. I encara més quan no aporta cap solució concreta i prefereix acusar l’Estat francès i el 60% dels nous catalans de ser els responsables de la situació.

Tanmateix, en altres territoris sota les mateixes lleis de l’Estat francès —el País Basc o Còrsega— les llengües i les identitats pròpies es troben en una situació millor. Les normes són les mateixes: el que canvia és la manera de treballar, la visió, i la capacitat d’autocrítica.

Quan l’USAP encadena mals resultats, es canvia l’equip.
A la Catalunya Nord, alguns “catalanistes oficials” acumulen dolents resultats des de fa trenta anys, sempre trobant excuses i culpables… però continuen sent finançats tant per les institucions franceses com per la Generalitat de Catalunya.
O bé perquè saben desplaçar la responsabilitat, o bé perquè aquests mal resultats ja convenen a qui els subvenciona.

Mentrestant, els Angelets de la Terra —autogestionats, autofinançats, oberts a tothom— demostren que un altre catalanisme és possible: un catalanisme inclusiu, constructiu, no sectari, arrelat en la societat real i que dona resultats tangibles.
No tenim més mitjans que els altres, però sí una voluntat clara: treballar, unir i crear ponts, en lloc de dividir o buscar excuses.
Ho hem demostrat durant 25 anys, malgrat els atacs constants dels mateixos “professionals del catalanisme”.
I els fets són clars: quan no depens de subvencions, quan confies en la gent en lloc d’acusar-la, i quan assumeixes responsabilitats, el català avança.

El catalanisme no pertany a ningú, i encara menys a aquells que n’han fet una carrera.
Pertany al poble català en tota la seva diversitat.
I mentre els Angelets i altra gent independent siguin aquí per recordar-ho, l’esperança continuarà viva.

L’Indépendant, l’únic diari de la Catalunya Nord, va publicar el dilluns 3 de novembre mitja pàgina a la segona del diari sobre el Llibre Blanc de l’Ensenyament del Català a la Catalunya Nord. I, com cada vegada que l’associació Els Angelets de la Terra impulsa una acció en favor del català, les crítiques i les baixeses del “microcosmos catalanista” no tarden a ploure.

Considerem que aquest tipus de comportament, que dura ja dècades, és nefast per a la defensa de la identitat catalana i de la seva llengua. La majoria de persones que han volgut fer coses en favor de la catalanitat han acabat desmotivades per culpa d’aquells que volen mantenir un monopoli del catalanisme. Per a molts d’ells, el catalanisme és una font d’ingressos, i tenen por que altres els prenguin una part del pastís o deixin en evidència la seva incompetència fent les coses millor que ells.

Si fem el Llibre Blanc de l’Ensenyament del Català, és ben bé perquè hem parlat amb polítics, professors i pares d’alumnes que ens ho han demanat. També perquè la situació és molt dolenta si la comparem amb altres pobles sense estat del territori francès.

Però, si —tal com diuen els qui sempre ens critiquen— això ja es fa, tampoc no veiem quin problema hi ha. No ho llegirà ningú i hi haurem dedicat hores de feina voluntària, després de la nostra feina que ens fa viure, per no res. A més, no costarà ni un euro de diner públic, ja que Els Angelets de la Terra som autofinançats i autogestionats (lliures!).

Serà el nostre primer fracàs després de vint-i-cinc anys de feina voluntària per Catalunya i pel català, amb molts èxits malgrat els atacs constants —no de l’Estat francès ni dels jacobins, sinó del microcosmos catalanista perpinyanès.

Tot i els entrebancs, un centenar d’ajuntaments van participar a aquestes Trobades sense Fronteres.

Quan vam organitzar les manifestacions, els Concerts per la Llibertat dels Presos i les exposicions arreu de l’Estat francès, aquells mateixos "catalanistes alimentaris" ens van dir:

“Ja ho fem, ens esteu copiant.”
Però hi van participar milers de persones, centenars d’artistes i desenes d’ajuntaments.

Quan vam crear el Col·lectiu Joan Pau Giné de Músics per la Llengua, van aparèixer enmig d’una roda de premsa per dir:

“Això ja ho vam fer.”
Un d'aquests ens va enviar un correu electrònic dient que no teníem cap legitimitat per fer-ho, que no coneixíem en Giné. Tot i això, van participar-hi gairebé 500 músics i vam enregistrar prop de 300 cançons en català, sempre amb autofinançament i autogestió. 

També va passar quan vam crear el Diables de la Tet i vam organitzar Correfoc davant del Castellet per Sant Joan i en festival a la Casa Musical o altres esdeveniments. Ens van acusat de fer competència.

Quan vam retre homenatge, des de tots els Països Catalans, a Joan Pau Giné, vam produir quatre discos amb totes les seves cançons versionades per músics d’arreu del país. El projecte va ser posteriorment recuperat pels mateixos que ens havien criticat, i van sortir a la premsa dient que ho havien fet ells. Van escriure a les xarxes socials que en Ramon Faura ho feia amb finalitats polítiques. 

De fet, també vam trobar molts músics d’aquí que necessitaven el nostre vist-i-plau per cantar en català, perquè no es sentien legitimats davant del discurs d’uns quants que es creuen els únics autènticament legítims.

Aquí hi ha molta gent que “ja ho fa tot”, i tan bé, que estem on estem… amb un 7% d’ensenyament (real) en català a l’escola pública.

Els Angelets de la Terra estem a favor de la competència per obligar tothom a fer millor les coses i aconseguir millors resultats. Estem a favor de trencar tots els monopolis polítics, culturals i econòmics.